Protector dels Llocs Sants

De vocació religiosa, cursà els estudis eclesiàstics en el si de la família franciscana de Riudeperes a la plana de Vic. El 1869 és destinat al Perú en terres americanes. Fou ordenat prevere el 1871. Atret per la fama dels tarragonins i també dels franciscans Joaquim Gatell i Joan Antoni Sabater, desenvolupa una gran tasca missionera d’evangelització entre els indígenes. Recorregué Àsia i Amèrica portant a terme les més delicades missions del govern franciscà i d’Estat. L’11 d’octubre 1879 entrà al servei de la custòdia dels Llocs Sants de Terra Santa i fou tres vegades designat Procurador General a Palestina, i quan ja havia ocupat el càrrec de Pare Guardià, portà a terme una immensa tasca de govern del religiós i que és reconeguda per l’Estat i pel Protectorat dels Llocs Sants. Se li concedeixen vàries distincions nacionals i estrangeres. El Pare Cardona féu construir diversos convents de l’orde franciscà, i obté el reconeixement oficial dels Ordes de Sant Joan de Montana, Jaiffa, Assíria, Damasc, Nicòsia, Constantinoble, Turquia, Palestina i Remluchem on construí un campanar i féu importants millores, amb una important biblioteca. Construí el 1895 les hostatgeries dels turcs. Amb el pit i el cor d’un tarragoní i frare franciscà, obtenia la Gran Creu de Carles III, la de l’Ordre del Sant Sepulcre, la Gran Creu d’Isabel la Catòlica i, per si fos poc, renuncià a ser presentat a la Seu Episcopal de Lleida quan era diputat a les Corts Marià Rius i Montaner, Comte de Rius que intercedia per ell. El mes de setembre de 1969 el cronista de la ciutat Salvat i Bové trencà una llança a favor del patrici a través de Diario Español. Després es donà nom a un nou carrer de l’eixample de Tarragona, als antics terrenys del tennis i de l’hoquei, on hi ha una placa dedicada a Cardona, segons acord municipal de 1969 de retolar carrer de Fra. Antoni Cardona i Grau. Traspassà al convent de Barcelona al mes de febrer de 1924.