Prou a la venda per telèfon

El Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar el passat 3 de gener l’avantprojecte de llei de comerç, serveis i fires de Catalunya; aquesta és la nova regulació sobre matèria comercial que, entre altres aspectes, limita la venda a domicili. Una bona notícia, ja que sembla que es vol combatre la implosió de l’espai i del temps que, segons el sociòleg nord-americà George Ritzer, caracteritza la societat de consum actual, on la persona pot ser tractada –o, millor dit, «maltractada»– com a consumidora en qualsevol lloc i a qualsevol hora. A partir d’ara, només els Reis Mags podran colar-se a casa!

L’avantprojecte de llei, que passa ara al Parlament, actualitza la normativa existent d’acord amb la nova realitat actual. En concret, pel que fa a la regulació de la venda de productes a domicili, s’introdueix per primera vegada la prohibició d’oferir i vendre productes o serveis per mitjà de visites a casa, trucades o missatges de telèfon, si no han estat sol·licitats o acceptats amb anterioritat. En aquests casos, cal acreditar un document d’acceptació prèvia. És d’agrair que es reguli aquest aspecte. Molesta molt rebre trucades per telèfon amb l’objectiu de vendre qualsevol cosa innecessària, tot just a l’hora de sopar o enmig d’una lectura apassionada, per exemple. És una invasió a la intimitat en tota regla, que posa de mal humor a la majoria de persones. Fins ara, era gran la sensació d’impotència davant d’aquest atac consumista.

I ara, per fi, sembla que desapareixerà aquesta pràctica comercial abusiva, que irrompia en la vida de les persones sense avisar, tot trencant, sovint, converses interessants. sense avisar. El fet de poder triar on i quan volem comprar hauria de ser un dret fonamental en aquesta societat de consum.

Potser el fet de comprar al petit comerç acabarà sent una raresa en els propers anys. És ben cert que es trenca el paisatge urbà quan una botiga tanca després d’anys d’existència, ja sigui una cafeteria, una llibreria, una sabateria o una fruiteria. Tant és si el local queda buit o si obre una franquícia en el seu lloc. En qualsevol cas, la calidesa de l’establiment propietat d’una família veïna que, amb el pas del temps, a més d’una relació comercial acaba sovint generant una amistat, és substituïda per la fredor d’un local de propietat desconeguda, sense rostre, sense ànima.

És trist haver de canviar per la força els hàbits que formen part d’un estil de vida, sustentats per la confiança, l’originalitat, la qualitat i la proximitat, cada dia més difícils d’exercir.

Les catedrals de consum –com anomena Ritzer les grans superfícies– es mengen un darrere l’altre, com taurons als peixets, els establiments propers i personalitzats.

Al petit comerç li costa sobreviure a aquesta competència. Un punt fort, però, és la personalització de l’espai i el tracte amb els clients. Un encant i una atenció exquisida que no poden oferir les grans franquícies, sovint uniformes i amb un personal robotitzat, dedicat a cobrar i a la provisió de productes, més que a la venda personalitzada.

Davant d’un estat que promou els grans centres comercials, cal un nou país on predominin les botigues amb encant. Tant de bo durin molts anys les cafeteries on criden els clients pel nom i fan el cafè cremós, com el Coffee Break a Salou o el Xapatti o Ca la Maria a Reus; les llibreries amb imaginació i amb olor de llibre, com Barra/Llibre a la plaça d’Osca de Barcelona; les fruiteries on el venedor aconsella una recepta i on la fruita que venen prové de camps molt propers, com la Rofes al nucli antic de Salou; les paradetes dels mercats municipals de qualsevol població; els establiments de tota la vida, com el Fernan’s o La Ibense a Salou; o les botigues on emboliquen un regal únic amb un bon desig per al 2017 escrit a mà!