Prudència, paciència i perseverança

La cordada integrada per Òscar Cadiach i Francesc Joan va assolir ahir el cim d’Els 14 vuitmils d’Òscar Cadiach i Puig, que no és un pic, és un llibre. La gesta fou assolida al reservat del Cafè Flaqué de la Rambla Nova de Tarragona, amb una temperatura infernal, al cap de quatre anys de treballs i quatre mesos després que Òscar Cadiach es convertís en el primer català a conquerir els 14 vuitmils del planeta sense oxigen artificial, un cop expugnat el temible Broad Peak. Remarco que la gesta no fou assolida fins ahir al vespre perquè, com una vegada em va fer veure Òscar Cadiach, «no pots dir que has fet cim fins que has tornat a casa». (D’això se’n diu prudència.) Un cop a la seva Tarragona de l’ànima i del bracet del seu xerpa periodístic, el company del Diari Francesc Joan, Cadiach ha pogut oferir als seus amics i seguidors la història de 34 anys de lluita fins a rematar els 14 vèrtexs més alts de la Terra. És molt de temps si ho comparem amb els 8 anys que només va trigar Kukuzcka. (D’això se’n diu paciència.) Per conquerir el darrer cim, el Broad Peak, Cadiach va trigar quatre anys. (D’això se’n diu perseverança.) Cadiach, als 64 anys, és l’alpinista més veterà a fer els 14 mítics cims. Amb prudència, paciència i perseverança. Tant de bo la política canviés les metàfores marineres per les virtuts muntanyenques.