Más de Opinión

Què estem fent?

Resulta difícil de creure com amb una pandèmia mundial no formaven part del Comitè d’Experts catedràtics caps de serveis d’hospitals importants, professors espanyols a universitats estrangeres...

Ponç Mascaró Forcada

Whatsapp
Ponç Mascaró Forcada. Foto: DT

Ponç Mascaró Forcada. Foto: DT

Era el 13 de març del 2020. Una sensació estranya es feia notar entre la gent i al carrer. Vaig haver d’anar a un establiment de serveis a un altre municipi fora de Tarragona. I la propietària neguitosa em contava que acabava de marxar una clienta, després d’explicar-li que venia d’estar amb la mare d’una noia que aquella nit havia rebut la visita dels busos (els sanitaris amb protectors) pels símptomes de la filla . I la propietària a tres pams de la meva cara i sense mascareta i jo tampoc, perquè no sabíem encara què era, em comentava esfereïda que no sabia què fer a l’establiment. I jo feia capades de cavall de Sant de Joan de Ciutadella, que ara, per cert tampoc en podem fer, també nervioses. Al dia següent es declarava l’estat de alarma a tota Espanya.

Fa uns mesos al pas de vianants del semàfor de Tarragona de Pau Casals – Rambla Nova, creuava cap a la Cambra de Comerç i en sentit contrari venia un home que en el moment de creuar es va treure la mascareta i va fer un gran esternut i se la va tornar a posar. Devia pensar que abans d’embrutar la seva mascareta era millor embrutar els vianants. Una senyora al costat meu amb una nena de la mà i jo mateix vam fer una ràpida desviació i la senyora em deia si era possible i la nena em mirava sorpresa. I jo feia capades afirmatives en silenci.

Fa un mes vaig anar a un establiment de serveis de Tarragona i la diplomada, que em va atendre molt amablement, em deia, també esfereïda, el que li acabava de passar a ella i a una companya. Acabava d’anar-hi una persona que tenia hora per aquell dia i els hi comentava que l’anul·lessin i li posessin quinze dies després perquè en aquell moment li havien dit que quedava confinada. És a dir, que no va trucar sinó que hi va anar. I jo feia capades afirmatives en silenci i pensava que no tenia sort amb les històries que em contaven i sortia de per tot com podia. A Llinars del Vallés va començar el passat 31 de gener una festa rave que havia de durar quatre dies seguits, que ja és dir molt, i que va reunir entre tres-centes a quatre-centes persones, que també és dir molt. No estic d’acord amb què la festa era rave, en realitat era la festa de les bombolles perquè allí hi devia haver ballant i bellugant bastant més de cent bombolles, sense mascaretes ni distàncies ni res de res. Sorprèn el protocol aplicat consistent en deixar passar les hores i que ballessin, sense fer quasi bé res les autoritats que havien d’actuar, mentre es devien anar contaminant entre ells i de pas anaven fugint per camins rurals. Però encara el que és més sorprenent és que es van fer alguns controls d’alcoholèmia i de drogues i en canvi no de la Covid-19. O sigui que a banda de què amb les hores es contaminessin entre ells, que fins aquí és el seu buscat problema, a la sortida i anant als seus llocs de procedència devien anar contaminant a tercers que ni havien pogut ballar rave ni havien pogut fer festes de les bombolles. Cal continuar doncs fent capades de sorpresa i d’incredulitat.

A la sauna anomenada Paraíso de Madrid, per cert el nom ja era tota una premonició, a les mateixes dates de final d’any, la policia posava fi també a una festa amb tres-centes persones. I a Tarragona la policia es trobava amb un funeral a la mesquita de la ciutat amb unes tres-centes cinquanta persones dins i unes tres-centes cinquanta fora. A la Serra de Tramuntana de Mallorca es produïa un col·lapse per anar a veure les nevades aquests passats dies i el mateix a Navacerrada, on a més a més es van haver d’evacuar tres-centes cinquanta persones etc.etc.

Però al marge d’una part molt criticable de la societat civil també val la pena veure a nivell de Catalunya i altres indrets, la quantitat d’ordres i canvis d’ordres pràcticament impossibles de seguir pels ciutadans que no siguin experts.

Però pot ser el més important és no haver adoptat les decisions a l’hora tal com reiteradament han anat demanant les darreres setmanes els experts a la Conselleria de Sanitat. Aquest articulista va sentir com un professor de la URV per la ràdio de la pròpia Generalitat deia literalment que «suplicava» que actués. La Consellera em sembla que seria una brillant opositora si es presentés a unes oposicions. Cada dia recita el tema corresponent molt bé. Però un que ha estat opositor i moltes vegades a tribunals d’oposicions ha pogut comprovar que aquests tipus d’opositors, també alguna vegada, no fan després un brillant exercici de casos pràctics. I sabem perquè. Doncs perquè per fer-lo és bàsic haver entès bé el que reciten a l’examen oral.

I per anar acabant no podem oblidar tampoc el Ministeri de Sanitat i el seu interessant Comitè d’ Experts, que va assessorar la famosa desescalada que ja veuen com ha acabat, o sigui amb onades continuades. Eren quinze i només un era de fora del Ministeri de Sanitat, liderats pel famós equilibrista doctor Simón i per la seva número 2.

Resulta difícil de creure com amb una pandèmia mundial i tan dura per Espanya (cal recordar que hem estat i, més d’una vegada, líders mundials en desgràcies de la Covid), no formaven part de dit comitè altres persones com catedràtics, caps de serveis d’hospitals importants, professors espanyols a universitats estrangeres etc . Per cert, l’altre dia escoltava a un professor espanyol de la Universitat de Harvard i també a un altre de la d’Oxford. En una situació d’aquests tipus el ministre no pot aplicar només el principi de jerarquia administrativa a base de funcionaris del propi Departament sinó que el que és lògic és combinar-ho i de manera molt consistent i generosa amb el modern principi de la transversabilitat administrativa, de forma que els coneixements es complementin i s’enriqueixin adequadament al servei de les ciutadanes i ciutadans.

Una coneguda tonadillera, cantava una cançó titulada La séptima ola. I després de que a les sis primeres ones els sentiments amorosos anaven creixent amb força, a la setena la cantant amb una forta presència, per cert, deia: «La séptima ola (la séptima ola, repetia com agafant alè) esa soy yo». I els seus admiradors esclataven amb aplaudiments més que forts. Doncs bé es confia plenament que aquí les ones, que ja son onades, no arribin a aquests números i que la vacuna funcioni sempre que la posin amb més rapidesa que els primers dies.

Doctor en Derecho, Ponç Mascaró trabajó durante más de treinta años en el Ayuntamiento de Tarragona, donde fue secretario general con los tres primeros alcaldes de la democracia. Ha recibido numerosos reconocimientos por su labor.

Temas

Comentarios

Lea También