Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Què farem després de l'atemptat

¿Tan difícil és renunciar a una certa llibertat d'expressió per tal de facilitar la convivència?
Whatsapp

Ja han passat quatre dies des del brutal atemptat perpetrat a París. Quatre dies que s’han saldat amb 20 morts, tres terroristes i disset innocents que han pagat amb la seva vida la intolerància d’un petit grup de fanàtics. Cal recordar els ferits encara hospitalitzats i tota la societat que s’ha vist sacsejada per uns fets sense precedents i totalment condemnables.

Com canviarà la nostra vida després d’això? Aquest atemptat ens ha visualitzat que aquestes cèl·lules jihadistes les podem tenir més a prop del que pensàvem. Potser alguns ho aprofitaran per atiar l’odi contra la gent immigrant o contra els musulmans. Greu error si tenim en compte que entre els assassinats també hi havia un policia musulmà i els terroristes eren de nacionalitat francesa.

El que sembla clar és que les mesures de seguretat augmentaran i els controls a aeroports, estacions de trens i fronteres es faran molt més presents amb l’enrenou que això suposa. Qui no recorda la trista imatge de senyores i senyors d’avançada edat creuant un control descalços perquè la normativa aeroportuària ho exigeix? Probablement també serem més espiats en els nostres correus electrònics i dispositius mòbils, i tot perquè això ens farà viure més segurs.

Em segueixo preguntant, i a més de viure més controlats, què més podem fer? La meva recepta és educar, integrar i posar-nos en la pell de l’altre. Entre altres coses, també podem renunciar a cert humor que pot ser entès com un insult per part de la nostra societat. De vegades, les persones podem renunciar a coses legítimes però que vistes per l’altre es poden considerar agressions o insults, tot i que des del nostre punt de vista no ho siguin.

He sentit que el ministre d’assumptes exteriors marroquí pensa assistir a la manifestació de diumenge però ha demanat que no hi hagin caricatures de Mahoma.

Em sembla raonable. ¿Tan difícil és entendre que aquestes caricatures que a nosaltres ens poden fer riure a altres els suposi un insult? ¿Tan difícil és renunciar a una certa llibertat d’expressió per tal de facilitar la convivència entre totes les persones? ¿No podríem ser nosaltres una mica més tolerants i no només esperar que els altres entenguin el nostre concepte de tolerància?

Temas

  • OPINIÓN & BLOGS

Comentarios

Lea También