Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Què podem fer per pal·liar els efectes de la pandèmia


El pes de la prestació de serveis que caldrà assumir fan inevitable que les institucions agilitzin al màxim la seva activitat

Diari de Tarragona

Whatsapp

Aquests primers mesos de l’any tots estem concentrats en la lluita pràctica contra els efectes de la pandèmia sobre la salut i el benestar de la ciutadania. Hem donat prioritat als perills del contagi, als recursos sanitaris i a les necessitats més immediates de la ciutadania. Cap govern al món estava preparat per a una catàstrofe similar i no tenim referències ni paràmetres que permetin anticipar l’evolució de la crisi en cap àmbit: ni sanitari, ni econòmic, ni social. 
Ara bé, sí que hi ha consens en el fet que davant d’una crisi d’aquest nivell quins són els efectes observables a ull nu sobre l’economia.
Dit això, sí que podem i tenim l’obligació de treballar amb dades certes i amb les hipòtesis més versemblants per preveure els efectes i prendre decisions que disminueixin el patiment més immediat i el dels propers anys. 
Coses que sí que sabem. 
-Tant si seguim amb confinaments parcials o totals, com si es resol amb una vacuna o tractament, no serà un episodi puntual sinó que tindrem problemes similars i afegits els popers 18 o 24 mesos.
-El tancament d’empreses en l’àmbit local i un gran nombre de fallides. Moltes ja no tornaran a l’activitat passat el confinament i altres aniran tancant per no tenir clients o per no tenir crèdit.  
-L’atur ja ha augmentat i serà molt més elevat en qüestió de setmanes.
-El sistema sanitari seguirà en enorme tensió per la pròpia pandèmia, però també pels efectes secundaris i per tots els problemes postposats. 
-La ineficiència del model centralitzat de gestió del Govern d’Espanya. Ara el paper clau de l’embat són les nostres institucions públiques. A les seves mans està part de la legislació, la gestió dels diners públics i el control dels principals sectors de serveis: seguretat, salut, educació, protecció social, transport i gestió dels residus. De la resta de sectors, no és un agent però sí que en regula gran part de l’activitat. 

Cal aplicar la tecnologia de Big Data i Data Analysis per lluitar contra el Covid-19,  però sempre obrint les dades per a la seva explotació pública i sobretot enfocades a dotar de capacitat de decisió individual el ciutadà


En quins aspectes cal pensar en un escenari de confinament parcial i de final d’aquest?
1.-Posar en funcionament sistemes de recollida i anàlisi de dades per a gestió de la pandèmia. Les diferents iniciatives que estan sorgint i d’altres que veurem no poden ser un pas més dels governs per controlar la població, la tendència de qualsevol govern és recollir les dades i prendre decisions poc democràtiques. Sens dubte, cal aplicar la tecnologia de Big Data i Data Analysis per lluitar contra el Covid-19, però sempre obrint les dades per a la seva explotació pública i sobretot enfocades a dotar de capacitat de decisió individual el ciutadà. 
2.-Cercar personal de qualitat en gestió i comunicació de crisis. Cap dels governs actuals està dotat de personal adequat per a la gestió de crisis. Cada govern està dotat d’instruments d’emergències per àrees seguint el model pel qual han estat formats: bombers, sanitaris, policia, protecció civil, etc. Cal dotar les institucions de personal adequat per a aquest tipus de gestió que té caràcter multiaxial. Al mateix temps, no hi ha especialistes en comunicació en temps de crisi, els polítics no estan formats i els alts funcionaris tampoc. Fer servir comunicadors o periodistes no sempre és bona idea perquè no tenen la credibilitat associada a la responsabilitat. És urgent aquesta preparació o la integració de càrrecs específics per a aquestes tasques als organigrames de govern. 
3.-Assumir la gestió i/o la propietat d’alguns serveis públics de gestió privada que estiguin en risc. Els serveis altament regulats (energia, aigua, residus, etc.) no estan en perill, però altres sectors que presten serveis públics (escoles bressol, transport, ensenyament de tota mena, salut, menjadors escolars, residències, centres de dia, etc.) que són de titularitat privada es poden veure molt fàcilment abocats a la fallida i tancament. Cal verificar immediatament els qui estiguin en perill i intervenir-los.  
4.-Canviar els models de funcionament de les institucions per agilitzar-los en la prestació de serveis, presa de decisions i compra pública. El pes de la prestació de serveis que caldrà assumir fan inevitable que les institucions agilitzin al màxim la seva activitat. Caldrà ressituar el personal públic per conduir el màxim de força laboral a la prestació de serveis i disminuir els qui es dediquen a la gestió burocràtica no essencial i no finalista.  Per això, cal treure el pes dels procediments superflus en la gestió d’expedients i la contractació, tot dirigint l’esforç a l’execució pràctica. 
5.-Promoure la presa de decisions al més a prop possible del problema. Els estaments superiors serveixen en aquestes situacions per cercar recursos i coordinar esforços, però l’administració d’aquests recursos la fan millor les institucions locals. 
6.-Determinar la viabilitat econòmica de cada sector i aplicar polítiques de promoció o canvi de model. Tot quedarà en mans del sector privat i de les iniciatives públiques que, amb els pocs recursos disponibles, encertint en els seus plans d’ajuda i promoció. La clau és la intel·ligència de com i on s’apliquen aquests recursos i la capacitat de treballar braç a braç amb el sector privat, en especial les pimes. Per tant, cal preveure sector per sector, empresa per empresa en el cas local, què està passant i què pot passar, anticipar-nos a les emergències i planificar d’una vegada per totes el model econòmic de manera que els emprenedors puguin prendre decisions coherents d’on arrisquen les seves inversions i el seu patrimoni. Sense les nostres empreses no tenim cap futur.

*Antoni Guillén és empresari i fundador de Essi Projects, empresa de serveis TIC amb seu a Tarragona

Temas

Comentarios

Lea También