Qualitat de l’aire, l’altre antídot contra la Covid-19

Superar la Covid-19 dependrà de molts factors, alguns d’ells íntimament entrelligats. És evident que la recerca científica d’una vacuna i/o tractaments efectius contra aquest virus estan a dalt de tot de la llista. Però no massa lluny hi ha un seguit de comportaments preventius que la nostra societat ha d’adoptar per combatre aquesta pandèmia i altres riscos que generen els microorganismes que tenim al nostre voltant. Un d’ells és preservar la qualitat de l’aire que respirem. Això, malgrat el que sorprenentment deia fa uns dies el màxim responsable en la lluita contra la Covid, Fernando Simón, que va dubtar de la transmissió via aire del coronavirus, unes declaracions que ja han estat enèrgicament qüestionades des de diversos àmbits científics. La mateixa Angela Merkel ha reiterat en diverses ocasions la necessitat de ventilar els espais interiors per minimitzar el risc de contagi.

Regenerar assíduament l’aire que respirem dins dels edificis és fonamental per a la nostra salut. Especialment ara, però sempre ha estat així. Quan parlem de qualitat de l’aire acostumem a pensar en la contaminació atmosfèrica que tenim a les ciutats. Però la realitat és que la major part del temps ens el passem en espais tancats, especialment en l’etapa que ara comença: tardor i hivern. Per tant, depurar l’aire que respirem en aquests espais és quantitativament molt rellevant, perquè la concentració de persones en espais reduïts i tancats incrementa la presència de CO2, provocant que l’aire estigui entre 10 i 100 vegades més contaminant que a l’exterior. El caldo de cultiu perfecte per a bacteris, virus i altres partícules nocives per a la nostra salut, que es troben molt còmodes en aquests espais viciats.

De mitjana una persona es posa a l’organisme uns 3 quilograms de menjar i beguda al dia, però respira una mitjana de 18 kg d’aire

Fins a la publicació del Codi Tècnic de l’Edificació hi havia poques normes d’obligat compliment respecte a la qualitat de l’aire en els edificis, a excepció d’hospitals, laboratoris, etc. Va ser a partir de 2007 que es van començar a construir els nous edificis amb criteris de salubritat, obligant a fer renovacions de l’aire interior, filtració, etc. Però què passa amb els edificis construïts abans d’aquesta norma? Què passa amb totes aquelles oficines que ni tan sols tenen un extractor i on s’acumula el CO2 fent aquella sensació d’ambient carregat? Estem en un moment en què es fa evident que cal revisar tots aquests espais de treball per adaptar-los també a la necessitat de respirar un aire de qualitat. I això cal fer-ho amb la base tècnica adequada per aconseguir una bona filtració i renovació de l’aire als espais tancats, en funció de l’activitat que es du a terme al seu interior. És important saber que existeixen diversos sistemes de filtració. I si, es pot arribar a filtrar fins i tot un virus, però en la majoria dels casos el més eficaç és renovar aquest aire constantment i no pas fer-lo recircular una vegada i una altra.

En aquest cas, arribem a un altre aspecte que també es va posar en relleu l’any 2007 amb el CTE. És de l’estalvi energètic. Si bé el consum més gran d’energia en el lloc de treball, i més enllà de l’energia associada a un procés de producció en concret, és habitualment la de la climatització, la càrrega tèrmica establerta per dimensionar un sistema de climatització està molt relacionada amb la quantitat d’aire que bescanviem amb l’exterior per tal de mantenir la qualitat de l’aire a l’interior. Per això és molt important que els sistemes de renovació d’aire no es limitin només a renovar aquest aire, sinó que a més han de disposar del que s’anomena recuperador de calor, que no es res més que un mecanisme que permet passar l’aire d’entrada i sortida, però que reté la temperatura associada a l’aire que surt, per tal d’afegir-la a l’aire que entra. És a dir: a l’hivern, la calor que tenim dins d’un espai no marxa amb l’aire que expulsem, sinó que es recupera i s’afegeix a l’aire fred, i net, que entra de l’exterior, aconseguint d’aquesta manera un estalvi en la despesa energètica sense penalitzar l’adequat tractament de l’aire que respirem.

És important remarcar-ho, ja que en els darrers mesos s’ha plantejat que val la pena sacrificar l’estalvi energètic enfront d’una millor qualitat de l’aire, renovant amb l’exterior tot l’aire que puguem, encara que això signifiqui duplicar o triplicar la necessitat d’energia en el condicionament de l’aire, sempre amb l’objectiu d’obtenir una qualitat d’aire interior millorada. No obstant això, a curt termini aquesta pràctica, encara que eficaç, esdevé insostenible, més enllà del fet que s’ha treballat molt, a tots els nivells, per establir unes pràctiques que ens permetin ser més eficients en l’ús de l’energia i, per tant, més sostenibles. Cal pensar que més aviat o més tard la situació de la Covid es normalitzarà, però si no es comença ja a adaptar els sistemes de renovació d’aire per fer-los més eficaços, però també més eficients, en la propera crisi on la qualitat de l’aire torni a estar al centre del debat ens trobarem al mateix punt en què estem ara. És a dir: molt lluny del que tocaria.

És moment de posar en valor la transcendència de protegir l’aire que respirem. Ens preocupa molt l’impacte de l’alimentació sobre la nostra salut, i està molt bé que així sigui. Però estaria bé no oblidar que de mitjana una persona es posa a l’organisme uns 3 quilograms de menjar i beguda cada dia, però respira una mitjana de 18 kg d’aire, que entren per nas i boca i passen pels nostres pulmons.

*Marc Segura. És coordinador de la Comissió de Sostenibilitat i Energia de la Cambra de Comerç de Reus,  auditor energètic i CEO Grup Solcam Energia