Quan el diàleg és impossible

Comença una setmana que pinta malament. Avui s’espera una resposta del president Puigdemont que el Govern de Madrid interpretarà com la confirmació de la declaració unilateral d’independència de Catalunya i, per tant, iniciarà l’aplicació de l’article 155 de la Constitució que permet suspendre l’autonomia de Catalunya. La resposta de Puigdemont insistirà en l’oferta de diàleg. Però, anem a pams. Fins a on estan disposats a negociar els independentistes?: aturaran la DUI si el Govern de l’Estat accepta un referèndum d’autodeterminació acordat i homologat. Fins a on estan disposats a negociar el Govern de l’Estat (i els socialistes)?: una reforma de la Constitució, però que no reconegui el dret d’autodeterminació de Catalunya ni cap altre territori. És evident que, en aquests moments, no hi ha cap possibilitat d’entesa ni tampoc és possible la intervenció de cap mediador (que tampoc no admet l’Estat perquè és com situar-se d’igual a igual amb Catalunya). Diuen que a la selva impera la llei del més fort, però a la vida real s’imposa la llei del més llest. Ens queda l’esperança que no vivim a la selva. O sí?