Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Quan els focus miren els jutges

Oportunitat perduda. PP i PSOE haurien pogut dotar la justícia d’una aparença d’imparcialitat, bàsica per encarar els temps que ens toca viure amb la renovació de la cúpula del Consell General del Poder Judicial

Josep Maria Girona

Whatsapp

Aquesta setmana el PP i el PSOE haurien pogut dotar la justícia d’una aparença d’imparcialitat, bàsica per encarar els temps que ens toca viure.

Però no ho han fet i han preferit repartir-se la cúpula del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) d’acord amb els seus interessos, malgrat que l’article 122 de la Constitució preveu que vuit dels escollits ho siguin a proposta del Congrés i del Senat i els dotze restants, entre els magistrats de totes les categories judicials en els termes que estableix la llei orgànica del poder judicial.

No dic que hagin comès cap il·legalitat. Però sí que han deixat passar una oportunitat de fer una lectura oberta i transversal de la Carta Magna.

Això ha succeït malgrat l’informe del Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO), depenent del Consell d’Europa, que recomana que el millor seria que els polítics no participessin en l’elecció dels vint membres del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i, com a mesura intermèdia, planteja que almenys el cinquanta per cent siguin escollits directament pels propis jutges. 

Aquests dies s’ha demostrat que el funcionament de la justícia es pot millorar. Però s’ha de voler. Moltes de les coses per les quals ens regim són susceptibles de millora fins i tot sense la necessitat de canviar la Constitució.

Però, si arribat el cas, convingués, per què no fer-ho? Ni la Carta Magna ni les lleis que emanen d’ella no han de ser quelcom inamovible, perquè la realitat que existia quan es van aprovar ha canviat tant que aquelles camises amb què aleshores ens vestíem, són ara plenes de costures a punt de rebentar. Aquestes lleis tampoc no poden ser un tòtem al qual cal rendir homenatge a totes hores si un no vol ser titllat de dissident.

Es tracta només que els tabús desapareguin, la ment s’obri i els legisladors es posin a treballar per reformar el que sigui necessari. Perquè cal no oblidar que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d’Estrasburg ja ha esmenat la plana a la justícia espanyola en el cas Otegi, igual que va fer fa uns anys amb la sentència contra l’expresident del parlament basc, Juan María Atutxa, entre altres. 

Quan els focus apunten els jutges es tendeix a oblidar que el que aquests fan, amb més o menys encert, és aplicar les lleis que aproven els legisladors. 

No ajuda a la credibilitat del sistema que el Tribunal Suprem decideixi un dia que l’impost de les hipoteques vagi a compte del banc i mig mes després rectifiqui i digui exactament el contrari.

Això és cert, però l’anunci del president del govern de posar en marxa un decret llei perquè, en un futur, siguin els bancs i no els clients els qui paguin aquest impost no pot amagar que la legislació amb la qual es basa l’Alt Tribunal per dictar la resolució que ara es vol modificar data de l’any 1993, quan Pedro Solbes era ministre d’Economia.

És a dir, si els qui hem pagat l’impost de les hipoteques durant els últims vint-i-cinc anys hem estat els usuaris, no es deu a cap resolució judicial sinó a la decisió que es va prendre en el seu moment en l’àmbit estricte de la política. 

Política i justícia

Farien bé els legisladors de no seguir pel camí de les desqualificacions a les quals ens tenen acostumats, ni a prendre decisions pensades per a curt termini ni a fer declaracions grandiloqüents exigint una separació de poders que ells mateixos s’encarreguen de posar en dubte amb les seves decisions. El futur de la convivència passa per tot menys per l’immobilisme.

Ells i la seva incapacitat per no barrejar política i justícia són els responsables de tot allò que no ens agrada de la judicatura. I només ells poden revertir la situació i aconseguir que els tres poders estiguin blindats a qualsevol mena de conxorxa. Si no ho fan per nosaltres, que sigui almenys per evitar que la justícia europea els posi un altre cop la cara vermella.

Nascut a Alcover, Josep Maria Girona ha estat sempre vinculat a la SER on va dirigir Ràdio Reus, Ràdio Barcelona i, fins fa mig any, la SER a Catalunya. Abans havia estat director de Comunicació de Prisa Radio. També és un dels promotors de Canal Reus TV.

Temas

Comentarios

Lea También