Más de Opinión

Quan la veritat no importa: Una decisió judicial avala que es puguin emprar dades falses

El discurs de Vox ha aconseguit l’aval de la Justícia; els mitjans públics han mostrat, de nou, la seva fragilitat davant el poder. I el revisionisme històric ja s’exhibeix amb tota impudícia. Tot això, en només set dies

Josep Carles Rius

Whatsapp
Josep Carles Rius. Foto: DT

Josep Carles Rius. Foto: DT

En set dies, entre el 16 i el 22 de juliol, han sorgit diverses notícies que podríem agrupar sota el titular d’aquest article: ‘Quan la veritat no importa’. Titular que hauria d’encendre totes les alarmes que alerten d’una baixa qualitat democràtica en un país. Són notícies que desvetllen profunds dèficits estructurals del sistema i que adquireixen tot el seu sentit quan les mirem en conjunt, de forma global. Anem a pams.

La primera notícia és la resolució de l’Audiència Provincial de Madrid en la que desestima els recursos presentats per la fiscalia contra l’anunci electoral de Vox en el que criminalitzava als menors immigrats no acompanyats. Els jutges consideren que «amb independència de si les xifres que s’ofereixen són o no veraces, [els menors estrangers] representen un evident problema social i polític». S’emparen per dir-ho en la llibertat d’expressió i en el «pluralisme d’una societat democràtica».

Totes les dades conegudes fins al moment contradiuen que les i els menors estrangers no acompanyats suposin un «problema social i polític» a la Comunitat de Madrid, tal com el cartell de Vox buscava transmetre. La justícia considera que la llibertat d’expressió pot fonamentar-se en dades falses i pot ser emprada per alimentar prejudicis contra col·lectius vulnerables.

I el que és més greu, la decisió de l’Audiència Provincial de Madrid pot, de forma indirecta, reforçar als que practiquen el discurs d’odi, tan en els àmbits polítics com mediàtics. L’endemà mateix de fer-se pública la decisió judicial, Vox treia pit i reafirmava les seves tesis.

Segona notícia. Una de les primeres decisions de la presidenta Isabel Díaz Ayuso després de formar Govern amb el suport de Vox ha estat prendre el poder absolut en els mitjans públics de la comunitat, Tele Madrid i Onda Madrid. Ayuso ha recuperat com administrador general a José Antonio Sánchez, que havia protagonitzat les etapes més negres de la cadena, i que s’ha estrenat cessant a tot l’equip directiu dels últims anys. Un equip que havia lluitat per mantenir la independència professional malgrat les constants pressions que arribaven de la Puerta del Sol.

Tot fa pensar que el nou president imposat per Ayuso repetirà la gestió que va practicar entre els anys 2011 y 2014, i que van convertir la cadena en un òrgan de propaganda i en un calvari pels professionals. Una trista història que es repeteix massa sovint en els mitjans públics.

El mateix dia, casualitats de la vida, s’acomiadava de TVE Jesús Cintora i el seu programa ‘Las coses claras’. El periodista ja havia viscut la mateixa història l’any 2015, quan va ser acomiadat de Cuatro. Ho recordava en el seu adéu: «Ens van treure d’un programa amb un govern, ens treuen també amb un altre govern. Tenim un compromís amb la humilitat i amb la veritat. Hem explicat el que passava. Fem periodisme, hi ha gent que per darrere fa altres coses. I amb això tenim un problema molt greu».

Ens queda l’última notícia. En un acte celebrat a Àvila el 19 de juliol, l’exministre de la Unión de Centro Democrático (UCD) Ignacio Camuñas afirma: «Si hi ha un responsable de la Guerra Civil directament és el Govern de la República. Un cop d’Estat no és el que va passar el 1936. Va ser un enfrontament brutal entre dos sectors dels espanyols i que es va saldar amb danys propis d’una guerra civil». La frase va ser escoltada amb un lleu somriure pel moderador de l’acte, el president del Partit Popular, Pablo Casado. Ningú es va aixecar per desmentir-lo. La veritat no importa, tampoc la que està sustentada en els fets històrics.

S’imaginen a Alemanya una frase similar? S’imaginen a qualsevol país que va patir una dictadura feixista un acte de revisionisme històric com aquest? Doncs això passa aquí l’any 2021. Com la decisió judicial de l’Audiència de Madrid avalant el discurs de Vox, o una utilització partidista dels mitjans públics que seria intolerable en la majoria de les democràcies consolidades europees.

Els set dies que van del 16 al 22 de juliol no han estat bons per la democràcia. El discurs de Vox ha aconseguit l’aval d’una Justícia que dóna arguments al qui li retreuen un esbiaix ultraconservador. Els mitjans públics han mostrat, de nou, la seva fragilitat davant el poder. I el revisionisme històric ja s’exhibeix amb tota impudícia i amb el somriure còmplice del líder de l’oposició. Tot això passa quan la veritat no importa

Temas

Comentarios

Lea También