Quan la vida és mobilitat quotidiana entre el lloc de residència i la feina

Després de gairebé dos mesos de confinament i de teletreball, la setmana vinent tornaré a agafar el tren per anar a treballar a Barcelona. Serà una manera de recuperar a poc a poc la normalitat i la quotidianitat anterior a la Covid-19, on el desplaçament juga un paper cabdal. En les últimes setmanes m’he capbussat en un excel·lent projecte de recerca que va dirigir el catedràtic d’Antropologia Social de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Joan Josep Pujadas, anomenat ‘MOVICO. Mobilitat i vida quotidiana a Catalunya. Etnografia dels espais i temps metropolitans’ i que disposa d’una web específica (e-nomada.net) amb àmplia documentació.

«Avui la vida és vida mòbil», resumeix en conversa telemàtica Pujadas, un dels savis que té el Camp de Tarragona, per parlar del projecte que va dirigir i que permet parlar al voltant de la mobilitat, el transport com espai de relacions personals i, fins i tot, d’articulació del territori. Casualment en un viatge de tornada de Barcelona en Avant la també antropòloga Patrícia Rocha, veïna de seient en aquell trajecte, va posar-me en antecedents de l’estudi, que buscava, entre altres objectius, analitzar com el desplaçament es converteix en un espai i un temps de relacions socials i personals, ja que és on es passa més temps després de la feina.

«Fent demografia ferroviària i pensant en usuaris regulars del tren de la línia Tarragona-Barcelona que han format grups, per alguns dels seus membres, aquest grup era el més proper i on tenien més relació social, per davant de la família i dels amics del barri», argumenta el director del projecte.

Joan Josep Pujadas va dirigir un innovador estudi de la URV al voltant del desplaçament

L’eix central de treball era l’estudi de la mobilitat entre el lloc on es viu i on es treballa, provocada a partir dels anys 60 per la deslocalització tant residencial com productiva. És una mobilitat forçada o quotidiana que el món anglosaxó anomena commuting i commuters les persones que es mouen diàriament.

El projecte d’investigació va desenvolupar-se entre els anys 2014 i 2017, quan va presentar-se a diferents congressos internacionals, i va ser força trencador i innovador en l’àmbit de l’antropologia pel seu caràcter etnogràfic i d’observació participativa. «Hem arribat a trobar gent que fa activitats en 5 municipis diferents (viu en un lloc, fa pluriocupació en dues poblacions, va a comprar en un espai estratègic a mig camí i surt a sopar en una altra ciutat) o que es desplacen durant més de 4 hores al dia, que és l’equivalent a la meitat de la seva jornada laboral. És la realitat metropolitana, on ens movem per l’espai d’una forma àmplia i generosa», recorda l’investigador.

En els últims anys els dispositius electrònics han entrat amb força en els viatgers. En aquest sentit, Pujadas reconeix que s’està substituint la comunicació social i les relacions personals per una connectivitat que és molt limitada en continguts i sensacions: «És curiós observar com no paren de comunicar-se amb el mòbil i no tenen en compte la persona que tenen físicament al costat». «Hi ha més tendència cap a la comunicació dels dispositius electrònics perquè implica menys responsabilitat i es pot manipular l’opinió o l’actitud. En canvi, una relació cara a cara és més dura perquè has d’assumir situacions en determinats moments que en el mòbil t’evites completament», afegeix.

Els nous viatgers tendeixen a substituir la comunicació personal per la  connectivitat

L’estudi dels fluxos de mobilitat diària va permetre concloure que tant Tarragona com Reus ja pertanyen a la regió metropolitana de Barcelona, des d’un punt de vista laboral com a mínim. «Tot i constituir una àrea metropolitana pròpia, també formen part de la Catalunya-ciutat en un procés de metropolització definitiva de la qual només queden exclosos els habitants de poblacions allunyades menors de 1.000 habitants».

Respecte a la mobilitat entre les grans ciutats del Camp de Tarragona, té una visió molt clara: «el tren públic ha fracassat a Tarragona i Reus perquè les estacions estan lluny dels llocs de treball i, en canvi, els usuaris quotidians troben que un millor servei d’autobús amb més parades o un tramvia o tren lleuger seria una bona solució».

* Economista i periodista. Nascut a Guissona, porta més de mitja vida al Camp de Tarragona, des d’on es desplaça cada dia a treballar a Barcelona, on és director comercial d’una companyia asseguradora d’àmbit català. Va començar la seva trajectòria professional al món del periodisme al ‘Diari de Tarragona’.