El Tiempo
Estado Carreteras
Whatsapp
Encuesta
Directorio Empresas
Juegos
L’any 2003 va néixer Second life, un espai virtual en què les persones físiques com tu o com jo podien crear-s’hi un avatar, una identitat intangible, per tenir una segona vida sense límits ni d’espai ni de comportament. Molts ens hi vam registrar. És gratuït. Només s’ha de crear un perfil i moure’l per terra i per aire (també pot volar) i crear relacions amb altres avatars. Al principi la novetat va engrescar fins a 57 milions de persones, actualment mantenen els seus comptes unes 750.000, el meu potser ja hi ha format una família.
Les xarxes socials són per a molta gent l’exhibició del que voldrien ser i com volen que els vegem. Per això es fan totes les fotos possibles, de com mengen, de com vesteixen i amb quin famós s’han fet una selfie. És clar que hi ha diferents tipus d’aparadors; d’una banda el que es consideraria familiar, com el Facebook amb fotos d’aniversaris, de gossos i gats, de sortides al Montseny... aquí el to és amable.
Instagram és la xarxa bonica, tothom (potser tothom no) s’hi esforça per penjar-hi les imatges més estètiques, els comentaris són elogiosos en general i la gent és feliç i somriu permanentment. És una xarxa glamurosa. Aquí és on es postureja més, fins i tot hi ha qui en fa la seva botiga promocionant tota mena de productes, des d’estètics a mobles de cuina. És la xarxa preferida pels adolescents, per això ja no es poden veure els likes de les publicacions que es consulten, només els propis. Així es volen evitar les rivalitats entre usuaris que van a la desesperada per aconseguir cors. Sí, així estem.
Twitter és un altre món. Fins i tot hi ha gent que se’n sent orgullosa de ser-ne addicte. Com més seguidors té la penya, més possibilitats hi ha que es converteixin en gladiadors i actuïn en massa per alliçonar, en el millor dels casos, a una possible víctima que ha escollit «aquell que té tants seguidors».
Normalment els que van a linxar són personatges radicals que insulten aquell que no pensa com ells, l’insult és fàcil, bàsic, de primària, vaja. Se’n diuen haters, també se’n senten orgullosos. Acostumen a ocultar la seva identitat. Això ja té un altre nom.
L’addicció a les xarxes sovint s’associa a una baixa autoestima, tot lliga.
Si considerem el WhatsApp com a xarxa social ja no se’n salva ningú, o gairebé (sí, encara hi ha persones que no tenen WhatsApp, i fins i tot que no tenen mòbil!! Què en diran els addictes, d’això?).
El nivell de dependència de mòbil és tan extrem que als teatres ja no saben què fer perquè la gent el desconnecti i no il·lumini tota la platea. Això si no sona i, a més, contesten, sí, hi ha gent que despenja i parla en plena pel·lícula, sí, n’hi ha.
Fa pocs dies Lola Herrera marxava de l’escenari en plena representació de 5 horas con Mario perquè va sonar el mòbil d’una espectadora dient-li «Apáguelo, por favor. Así no se puede trabajar».
Encara n’hi ha més. Fa poc 3.000 persones van pagar 56 € per veure actuar Hatsune Miku, una cantant de 16 anys. Només un detall, no és real, és un holograma! Sí, la gent va al Palau Sant Jordi de BCN a veure algú que no existeix, això sí, més de 16 milions de persones l’han buscat a YouTube. No sé si el seu home va anar al concert, un japonès de 35 anys que s’hi va casar i la té a casa dins d’una capsa de vidre des d’on li desitja bon dia.
Vist com està el panorama potser sí que reactivaré el meu avatar perquè Second life té pinta de ser més normal que la primera.
* Comunicadora. Montse Llussà va néixer a Reus, on va començar la seva trajectòria radiofònica. Treballa al ‘Versió RAC1’. Veu d’espots i programes a Canal Reus, TV3 i TVE. Graduada en logopèdia, és professora de veu a Blanquerna.
