Que Déu ens agafi confessats: El 28 d’abril, la millor data per convocar eleccions?

Li va doldre tant al PP que desallotgessin Rajoy de la Moncloa que qualsevol acció encaminada a aconseguir el mateix objectiu en el camp contrari, fer fora Sánchez, és perfectament justificable. Al preu que sigui, sense pensar en el mal exemple i utilitzant les institucions a la manera dels hooligans radicals per menysprear i insultar el president del Govern. 

Se l’ha acusat de ser un colpista, un president il·legítim i un ocupa. I és que, en el fons, la dreta d’aquest país sempre ha cregut que ocupar el poder li correspon a ella per llei i que les corrupteles que en els darrers anys l’han empastifat són, en el pitjor dels casos, efectes col·laterals de la seva acció de govern sense més importància. Com a molt, no sempre és així, es fa cessar el corrupte després d’anys i panys de visites als jutjats i es demana perdó. Amb això n’hi ha prou. 

La dreta, l’extrema dreta i la dreta extrema, que jo ja no sé qui és qui, tampoc té gens de vergonya a l’hora de mentir quan es tracta de guanyar vots a costa de qualsevol en general i de la demacrada Catalunya en particular. Fa uns dies a la plaça Colón es va arribar a acusar el president del Govern d’haver-se rendit als independentistes quan el cert és, com tothom sap, que va ser un document de vint-i-un punts enviat pel Govern català a Madrid el que va fer que l’executiu central trenqués negociacions. 

A Algesires podrà un acte electoral competir amb la processó de la legió i la cabra? 

Davant d’aquesta realitat, Sánchez, que podria haver seguit un temps encara al poder, fa de la necessitat, virtut, tira pel dret, abusa dels decrets llei per vendre programa i aprofita la conjuntura per convocar eleccions. No ha volgut que fossin el superdiumenge de maig per no enrabiar als seus barons i ha descartat el 14 d’abril per no cridar als Déus republicans, que una cosa és ventar-se de tenir aquests ideals i una altra de molt diferent ajudar a erosionar la monarquia; ja m’entenen. Però no sé si en un país declarat laic, tot i que amb fortes tradicions religioses, ha estat bona idea fer caure la campanya electoral al mig de la Setmana Santa.

De moment l’alcalde de Lorca ja ha anunciat que el dia de l’inici de campanya, el divendres, 12 d’abril, ell no anirà a l’enganxada de cartells perquè vol assistir a la serenata de la Verge dels Dolors. I és que, com diria Cervantes, «con la Iglesia hemos topado, amigo Sánchez». Si l’exemple s’estén, no descartin veure coses similars durant els deu primers dies de campanya electoral que coincideixen amb el Diumenge de Rams, Dijous i Divendres Sant, Diumenge de Resurrecció, Dilluns de Pasqua i, a casa nostra, amb la diada de Sant Jordi. Massa emocions que em porten a fer-me un grapat de preguntes. 

Apareixerà Puigdemont a la processó d’Amer, el seu poble natal, emparant-se en la discreció d’un capirot?

A Algesires podrà un acte electoral competir amb la processó de la legió i la cabra? Serà capaç Casado de seguir rient ensenyant les dents mentre escolta una Saeta a Sevilla i observa el Jesús del Gran Poder o s’atrevirà a convocar un míting a la Maestranza a la mateixa hora? Apareixerà Puigdemont a la processó d’Amer, el seu poble natal, emparant-se en la discreció d’un capirot? Hi haurà policies vestits de penitents per preservar la seguretat dels polítics que, de cop i volta, esdevindran confrares de tota la vida? Veurem Misteris amb llaços grocs? I, si és així, s’atrevirà Inés Arrimadas a treure’ls de circulació? Deixaran que ens mengem la mona en pau?

Veurem Pedro Sánchez sota un tendal de la plaça Catalunya el dia de Sant Jordi signant exemplars del seu últim llibre titulat Manual de resistència, que, quina casualitat, ha sortit a la venda aquesta mateixa setmana, coincidint amb la convocatòria electoral? Deixaran els jutges del tribunal suprem sortir de la presó Joaquim Forn i Raül Romeva per promocionar els seus? I la pregunta més important; gosarà escriure i publicar Albert Rivera les seves memòries de pressa i corrents per no deixar passar l’oportunitat de treure més pit que l’Abascal?

La resposta a tot plegat la sabrem el proper 28 d’abril. Quina por.

 

Nascut a Alcover, Josep Maria Girona ha estat sempre vinculat a la SER, on va dirigir Ràdio Reus, Ràdio Barcelona i, fins fa mig any, la SER a Catalunya. Abans havia estat director de Comunicació de Prisa Radio. També és un dels promotors de Canal Reus TV.