Que difícil és negociar... amb els de casa

ERC amb Oriol Junqueras al capdavant fa mesos que no para de reclamar «diàleg i negociació» per resoldre el conflicte amb l’estat. Cal entendre que aquest diàleg s’ha d’establir entre els partits i els líders que pensen de manera diferent. En principi, cal suposar que entre partits i polítics que pensen el mateix està tot negociat i aclarit. També és evident que el diàleg i la negociació han de començar d’alguna manera. És una fórmula habitual en tota mena de tractes fer arribar algun senyal a l’altre interlocutor. Un avís de bona predisposició. La intenció de Pedro Sánchez de posar Miquel Iceta a la presidència del Senat és un convit a parlar. A Pedro Sánchez, posar Miquel Iceta al quart lloc de la jerarquia de poder de l’estat és més un problema que un favor. No oblidem que el president socialista té al clatell tota una trepa de barons disposat a devorar-lo al primer mal pas. Els dirigents d’ERC argumenten que el «no a Iceta és inevitable». Ahir a la tarda JxCat es va sumar al veto amb els mateixos arguments. Els dirigents d’ERC i de JxCat tenen la pressió de les bases i estem en campanya electoral. No cal recordar les tensions que hi ha a ERC per la línia tova de la direcció. Del samaniat que tenen els exconvergents, no cal ni parlar-ne. Mentre no aclarim les negociacions aquí, no sé què volem anar a negociar allà.