Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Que difícil és ser demòcrata!

Sempre em malfio dels qui pregonen el seu esperit democràtic. Amaguen alguna condició prèvia

Josep Moya-Angeler

Whatsapp

Mentre una bona part dels afiliats al PSOE demanen que se’ls consulti sobre si el partit s’ha d’abstenir o votar en contra d’una investidura de Rajoy, el president de la Gestora d’aquest partit, Javier Fernández, ha negat aquesta possibilitat, al·legant que «la tendència a la democràcia directa no hi és a la cultura del PSOE, que no és una organització partidària de plebiscits i té una cultura representativa». Paraules definitives. Més o menys les que em van dir a la Unió Soviètica la primera vegada que la vaig visitar. Al final, els soviètics es van cansar i l’URSS va saltar pels aires. Em pregunto si al PSOE li espera un final semblant...

Javier Fernández té clar que el seu partit s’abstindrà en la propera votació per investir a Rajoy. Ell està en contra de «construir una barrera ètica, moral o dels bons». La barrera ètica és si un partit que diu que vol sanejar la vida política espanyola, ha de donar suport a un partit que està corrupte pels quatre cantons. Javier Fernández ho té clar: si s’ha de saltar, se salta la barrera ètica. Bonica manera de començar a fer neteja.

Mentre ho deia, el PP ha nomenat representant del seu partit al grup popular europeu a Ana Mato, l’exministra que va participar amb el marit de corrupcions en la trama Gürtel per més de tres milions d’euros. Ella està acusada com a «partícip a títol lucratiu». És a dir, que el PP segueix –fa un mes ho feia amb l’exministre Soria– i sembla que seguirà amb les seves pràctiques gens ètiques, per no dir escandaloses. I el PSOE estarà en contra de barreres ètiques. Li estan donant la raó a Pablo Iglesias amb aquell discurs que deia que s’havia d’acabar amb «la caspa».

El món actual tendeix cada cop més que els poders siguin representatius d’una forma real. Que quan hi ha un tema transcendent –independència d’Escòcia, acord amb les FARC, candidat a unes presidencials, etc.– es consulta a la gent afectada. A Suïssa ho fan un parell de cops a l’any i el país no és cap guirigall, ans al contrari.

La paraula democràcia vol dir exactament «govern del poble» i, com més participació dels ciutadans, més democràcia. Els governs ho són per delegació d’una voluntat popular. Quan un govern no respecta aquest principi, el país s’enfonsa perquè perd la fe en el seu futur, a menys que el poble estigui, en molt bona part, d’acord a mantenir una situació mancada d’ètica, com ara l’economia submergida.

Jo sempre em malfio dels qui pregonen el seu esperit democràtic; acostumen a amagar alguna condició prèvia, com ara «democràcia sí, però sempre que jo estigui d’acord».

Això de «sempre que jo estigui d’acord» sona dur, però més dur és arribar a dir «democràcia sí, però la que decideix la Junta Gestora o la Comissió Executiva» que és el que s’està dient al PSOE –a la Gestora– en aquests moments. Efectivament, ara al PSOE el molesten els militants. El preu que poden arribar a pagar per aquesta negativa a escoltar a la seva militància pot ser molt alt, més alt que anar a unes terceres eleccions i perdre-les. Perquè d’unes eleccions, un partit pot més o menys refer-se, però d’una pèrdua de militància no es refà mai. Només cal mirar-se en el mirall d’Unió Democràtica, on qui tallava el bacallà era Duran i Lleida, al marge de la minsa militància que tenia.

Els nostres polítics, quan arriben a un cert poder tenen tendència a oblidar-se d’escoltar a quins els han col·locat on estan. Pateixen el mal de «és que les bases no entenen...» i es consideren per damunt de la resta dels mortals. La cofoia és un mal dels nostres temps; molts es consideren superdotats, genials, persones per a la posteritat. Vanitas, vanitatis...

La manca d’humilitat, l’egocentrisme, i l’ambició acostumen a ser reflex de mancances més humanes i enriquidores. Qui les pateix, no sap renunciar al criteri propi com una mostra de respecte als criteris aliens, cosa que sembla ben senzilla, però que és com la democràcia, tan atractiva, tan fàcil d’acceptar-la com a principi i tan difícil de complir amb ella, de respectar-la.

I diuen que l’asturià Javier Fernández és el millor polític que té el PSOE per a posar ordre i pau dins el partit! Deu haver-se inspirat en vell mètodes socialistes, massa vells.

Temas

  • TRIBUNA

Comentarios

Lea También