Que la passarel·la no ens faci oblidar el soterrament per viure de cara al mar

Els accidents geogràfics i les intervencions humanes pròpies de les activitats econòmiques marquen inexorablement la fesomia d’un territori. Un territori que els seus ciutadans han tractat sempre de modelar per garantir que sigui més habitable i confortable. I és obligació dels seus governants fer que això sigui possible. 

Res no hi ha més trist que un entorn urbà que viu d’esquena a les característiques que el defineixen. La ciutat francesa de Lió ha vist en aquests darrers anys que el seu futur passava per la integració dels rius Roine i Saona al seu paisatge, una oportunitat per superar els entrebancs que durant dècades han limitat qualsevol decisió de desenvolupament urbanístic de pes.

Un exemple és l’espectacular pont Raymond Barre, una estructura sobre el Roine que integra el tramvia amb una passarel·la per a bicicletes i vianants, un element més que va definint els nous eixos vertebradors d’una ciutat que ja se situa com la primera de França per la seva qualitat de vida, segons l’indicador que publica el setmanari britànic The Economist. Quatre són els criteris que es tenen en compte per elaborar aquest rànquing, l’estabilitat política, la sanitat, l’educació i les infraestructures.

Fixo la meva mirada a Tarragona i veig com precisament aquests dies pren forma la passarel·la que connectarà el Balcó del Mediterrani amb la platja del Miracle per la Baixada del Toro, superant l’obstacle centenari que suposen les vies del tren i que fan que la ciutat continuï, en part, la seva existència d’esquena al mar. Una passarel·la que neix amb una pota coixa perquè ara com ara s’entreveu que no enllaça amb el passeig del Miracle per la vorera de mar sinó per la més propera a les vies. Potser aquesta decisió és conseqüència de limitacions tècniques o pressupostàries que se m’escapen. No obstant això, la reordenació de la zona serà complexa per garantir la mobilitat de vehicles i vianants. 

Montcada i Reixac, Sant Feliu i l’Hospitalet soterraran o cobriran vies

Un altre aspecte que em preocupa és com es farà el manteniment d’aquesta passarel·la? Com envellirà? Funcionaran els ascensors correctament o serem testimonis d’un altre episodi de deixadesa com a la plaça dels Carros amb unes escales mecàniques que durant mesos no han funcionat un dia i l’altre tampoc, i uns ascensors que ara són operatius però que ningú no neteja per dins i que presenten un aspecte deplorable. Tot sense oblidar el forat negre de la plataforma del Miracle.
Entre tanta incògnita que només el temps resoldrà m’assalta una pregunta més. Ara que tindrem passarel·la, el projecte de soterrament de les vies és mort i enterrat? Ara que la moda obliga busco a l’hemeroteca i llegeixo unes declaracions de l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros que deixen pocs dubtes. «Si no es va fer quan hi havia diners, ara és impensable», va afirmar. És cert que la situació econòmica ha deixat sense efecte els grans projectes de ciutat que molts ajuntaments s’han vist obligats a tancar a l’armari però aquests dies veig que les portes tancades de vegades s’obren.

Soterraments a la vista

Després de la confirmació de l’adjudicació del projecte de soterrament de les línies de rodalies a Montcada i Reixac, també arriba la notícia que Sant Feliu de Llobregat veurà ben aviat el seu somni de quatre dècades convertit en realitat. L’any vinent podran començar les obres de soterrament de les vies de Renfe al seu pas per la capital del Baix Llobregat, que farà desaparèixer el pas a nivell situat a tocar l’estació, un dels punts negres de la xarxa ferroviària catalana. I encara hi ha més, també l’Hospitalet de Llobregat es beneficiarà dels plans del ministeri de Foment amb el cobriment d’uns quatre quilòmetres de vies i diverses infraestructures per millorar la circulació dels trens que entren i surten de l’estació de Sants. 

Més tard serà tard i no quedaran ni vies per soterrar, ja que marxaran els trens de llarg recorregut  

No sé si el ministre Íñigo de la Serna ha obert un armari ple de diners que tenia tancat però alguna cosa es mou a Madrid i potser aquesta és una oportunitat única per tornar a exigir el nostre soterrament. 

Més tard serà massa tard i al final no quedaran ni vies que soterrar, vist que els trens de llarg recorregut marxen cap a l’estació del Camp amb tot el que això implica i que seria mereixedor d’un altre article. Temps hi haurà.

 

* Periodista. Fuentes va ser la primera veu de la primera emissió de Ser Tarragona. Des de fa una dècada és redactor del servei en castellà del canal europeu de televisió Euronews amb seu a Lió (França).