Que no toquin la fava amb el tortell de Reis. La història de 110 cavalcades tarragonines alegra el dia

Tal dia com avui de l’any 1910, Tarragona va viure la seva primera cavalcada dels Reis d’Orient. La formaven tres heralds a cavall coberts de l’escut de la ciutat. Els tres Reis d’Orient muntats a cavall, amb elegants vestits de recepció de la casa de la viuda Gabarró de Reus, acompanyats dels seus patges. Una bona escolta de soldats amb cascos i llances. Dues carrosses ornades amb joguines i 24 bombers amb vestits de gala. «La comitiva s’il·luminava amb torxes de cera i tancava la marxa una banda amb cornetes i tambors», recull la crònica històrica d’aquella nit. Va sortir de la plaça Artilleros i va acabar a la Casa de Beneficència. «El cost de la mateixa s’eixugà mercès al fet que l’Ajuntament contribuí amb 200 pessetes i la Diputació amb 200 més, a més de les aportacions de particulars», detallava. Però ara que hi ha més diners, més joguines i més mitjans tecnològics que mai, Tarragona i Catalunya es queden sense cavalcada de Reis. Una desgràcia que a la capital del Sud només havia passat el 1925 per manca de recursos econòmics, i el 1940 a conseqüència de la Guerra Civil.

Aquell 1910, poques criatures podien rebre joguines a Catalunya. I ara que en sobren i es poden enviar a països més disortats, el Reis d’Orient han de treballar quasi d’amagat i amb salvaconduits. A més, quan ja només queda el tradicional tortell de Reis, hi ha gent que vol tocar la fava als monarques, a la il·lusió de la mainada i a la gastronomía popular. Saben que trobar la fava és pagar la festa, encara que demanin perdó diví i humà per tal de no admetre els fets i rascar-se la butxaca. Ho demostren la història que conserva la Biblioteca Municipal i una exquisida bibliografía sobre el tema. Són lectures aconsellables si no s’ha pogut veure la cavalcada al carrer, si els Reis no han deixat regals prou entretinguts, o carbó per no haver fet bondat. La llarga vida de la cavalcada tarragonina és una lliço fascinant de com els errors i malifetes dels adults maten la innocència i la fantasia infantils.

Com a prova, una breu selecció de dates destacades. El 1922, els infants portadors dels fanalets que havia pagat el senyor arquebisbe van fer una batalla a la plaça del Prim i els van destrossar. La monarquia no anava fina quan el 1930 la cavalcada va ser un gran èxit però la pluja va malmetre els vestits i el material. El 1931, el govern militar va cedir cinquanta soldats amb la condició que no es poguessin disfressar. El 1932, va sortir un Príncep Negret embolcallat amb la bandera republicana. L’any següent, un Príncep Blanc muntat en una girafa. I el 1936, un altre Príncep va desfilar dalt d’un templet portat per soldats de veritat. El 1948 el governador civil va aportar dues mil pessetes. El 1961 va sortir el primer templet amb una Princesa. El 1966 apareixien centurions a cavall, un camell i un dromedari. El 1968 es jubilen l’elefant, el camell, el dromedari i el Reis canvien el cavall per carrosses. L’any següent compareix el Club Vespa. El 1971 s’hi sumen la Guàrdia Municipal Motoritzada, la banda de cornetes i tambors i els Amics de Maginet. El 1973 els Reis arriben per mar per primera vegada i desembarquen al Serrallo.

El 1975, amb Franco recent mort, es presenta l’esquadró de la Policia Armada de Barcelona amb els agents vestits de romans. L’any següent, predominen l’estètica i els vestits àrabs, amb criats musculats i criades atractives. El 1979 la Policia Muntada de Barcelona es retira i la substitueix gent de la ciutat. El 1988 s’avaria la carrossa del Rei Melcior i continua amb un cotxe descapotable. El 1991 debuta el Tió. El 1993 la cavalcada fa el cim de l’esplendor i el 1994 es transmet per TV3, que era el més important que podia passar aquella dècada. Fins que el 2001 ja la va retransmetre TVE.

Pel que fa al tortell, és més vell que les cavalcades, segons els agnòstics i els menjacapellans. El remunten a la època del romans de Reus que van anar a col·laborar en la mort de Crist. Sigui como sigui, amb més o menys variants, el tortell sempre ha de portar una corona, la figureta d’un reiet i una fava. Qui troba el reiet rep la corona i qui mossega la fava paga. Sense discussions polítiques, econòmiques ni religioses, que és temps d’Epifania.

Periodista. Amb arrels familiars a la Terra Alta, Joaquim Roglan va ser corresponsal a Ràdio Reus i cofundador d’‘Informes-Ebre’. Professor universitari, ha treballat als principals mitjans de comunicació de Catalunya i ha escrit vint llibres. Viu retirat a l’Empordanet.