Que qualli l’ADN de la URV a tot Tarragona

El Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili era ahir tarda un recinte amb sabor universitari. Només i no pas poc. Feia temps que no assistia a una solemnitat amb tanta aparença de normalitat. «En cap discurs no s’ha sentit parlar de procés, ni de presoners, ni d’exiliats», comentava a la sortida una diputada socialista. És curiós que ara faci estrany allò que no fa gaire era habitual: la normalitat. La qüestió és que la presentació del nou equip de Govern de la URV que encapçala la rectora María José Figueras va ser un acte de reivindicació del talent que la URV exporta a tot Catalunya amb els recents nomenaments de l’exrector Grau i dels professors Bargalló i Maria Matilde Villarroya. Tot plegat va fer que la nova rectora Figueras parlés de «l’ADN URV». Ha caigut molt bé la rectora Figueras. Sempre va amb un somriure que transmet bon rotllo. Fa molta falta a Tarragona gent amb el posat d’orgull que aquesta ciutat mereix. Per arrodonir els aires de positivisme, m’ha agradat retrobar-me amb el professor i amic Agustí Segarra, que acaba de tornar d’una llarga estada a la Universitat de Harvard. M’explica que ha seguit els Jocs Mediterranis a través del Diari de Tarragona i que, de la llunyania estant, ha viscut l’enyorança tarragonina tan profundament que, només tornar, s’ha fet soci del Nàstic. Visca!