Que tothom aprengui la lliçó

Gairebé de manera simultània salta la notícia de l’alliberament de Puigdemont i rebo en primícia el llibre del periodista de l’Ametlla de Mar Josep Martí Blanch Cómo ganamos el proceso y perdimos la República. Una crónica de la crisis de Estado desde dentro y desde fuera (Editorial EDLibros). La coincidència és molt oportuna perquè, lògicament, la decisió de la justícia alemanya ha provocat l’eufòria en l’independentisme, com si s’hagués proclamat la República. Tanmateix, queda molta problemàtica pel davant. Tant per la banda dels independentistes com dels unionistes. Aquí és on l’experiència de Martí, que va ser secretari de Comunicació de la Generalitat, mereix ser considerada. Diu l’autor que «no pot derivar-se cap estratègia encertada de qui, alhora que es sobrevalora a si mateix, menysvalora el seu adversari». Tampoc no falten les crítiques a l’unionisme espanyolista que «no ha sabut entendre que la seva estratègia de judicialització i repressió no és vàlida quan allò que es planteja està avalat per més de dos milions de persones pacífiques i amb voluntat de persistir. Catalunya no és el País Basc». I Europa no és l’Espanya que no ha canviat d’època. L’alliberament de Puigdemont és la continuació d’una doble lliçó per a totes les parts. A veure si d’una vegada es troben en la política del segle XXI, l’única solució possible.