Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Qui és la Sonia? Els violadors i les víctimes

La reincidència. Els agressors sexuals serials tenen una taxa de reincidència més alta que els que han estat condemnats per una sola agressió. Un 30% tornen a cometre delictes sexuals

Fàtima Llambrich

Whatsapp
griselda.jpg

griselda.jpg

Sonia, li va dir, després d’abaixar-se la cremallera dels pantalons. Eren les onze de la nit d’un últim dia del mes de novembre; diumenge.

Estaven en un portal d’un carrer sense sortida, situat al costat d’un parc. A Nou Barris, a Barcelona. Ella, de 20 anys, estava a terra perquè ell, el Gregorio, de 28 anys, l’havia tirat i l’amenaçava amb una navalla. Que la mataria, li cridava.

El mètode de l’amenaça amb arma blanca ja feia temps que li funcionava. Les víctimes accedien a fer-li una fel·lació. Va començar actuant de matinada, quan els carrers estan més solitaris. Al Gregorio la policia no el coneixia, no tenia antecedents.

Sortia de caça per Barcelona. Com la matinada del 7 de juny del 1997. Al passeig Valldaura va assaltar una dona uns deu anys més gran que ell. Una tria pot habitual en ell, que sempre seleccionava noies molt més joves que ell, d’entre divuit i vint-i-pocs anys.

Eren poc abans de les tres. La dona vestia faldilla i ell pretenia pujar-li i que ella li fes una fel·lació. Sempre volia el mateix. Ella s’hi va resistir, s’hi va oposar. Ell va marxar i només ell sap què el va fer desistir, si tenia por que el descobrissin, si veia la dona menys víctima del que s’havia imaginat...

Tot i així, va persistir amb el seu propòsit inicial i va caminar més de trenta minuts per canviar de zona. I quan encara no havien passat ni dues hores, va assaltar una altra dona. 

El Gregorio és un agressor sexual serial. Un 5,8% dels delinqüents sexuals que compleixen condemna en presons de Catalunya, reincideixen en la mateixa tipologia delictiva. Quan l’agressor és serial, és a dir, que ha comès diverses agressions o abusos sexuals, la taxa de reincidència puja al 30%.

Un dia es va atrevir a actuar a plena llum del dia. Havia assolit prou confiança en si mateix. Va ser un repte afegit. Eren les tres de la tarda, en una avinguda cèntrica i habitada de la ciutat, prop de la presó Model. En un portal, també. Gairebé sempre les forçava al portal i si podia, se les emportava dins l’ascensor o cap a un descampat.

25 d’abril de 1998. Era dissabte. Va començar en caps de setmana però a mesura que anava agafant pràctica i veia que se’n sortia, agredia entre setmana, segons disposés del temps i l’oportunitat. Per aquestes dates, la Policia Nacional ja estava relacionant diverses denúncies per veure si coincidien en el modus operandi d’un mateix agressor.

Algunes víctimes van poder aportar informació per fer un retrat robot del Gregorio, quan encara no sabien que l’agressor era ell. L’1 de maig, va tornar-hi. 04.20 h. Els policies van preparar-li un esquer: dones policies perquè piqués i poguessin detenir-lo. I va picar. 

És un error veure les violacions com un acte de motivació sexual, s’han d’entendre com a crims violents. Hi ha violacions que responen a una necessitat de reafirmar poder, en què el sexe és secundari.

Solen ser agressors amb una autoestima molt baixa, dificultats per relacionar-se en societat, sense parella, que tendeixen a viure amb els pares.

Els violadors sàdics són els més perillosos. Són més agressius i perceben la violència com un acte eròtic que els dóna plaer; tenen una conducta de ritual, les agressions són planificades i solen mantenir una vida de parella estable. Els violadors sàdics són els més propensos a matar les víctimes. 

Gregorio està en llibertat. El van condemnar per quinze agressions sexuals i dos intents. Ha estat els últims vint anys a presó. No està rehabilitat, per això la Fiscalia ha demanat als Mossos que li facin una «vigilància no invasiva».

En altres paraules, que li segueixin la pista. Fins quan? Ningú es vol pronunciar, perquè la realitat posa en evidència que potser és molt difícil i poc legal estar-li molt a sobre. Sonia, li va dir, després d’abaixar-se la cremallera dels pantalons. No em dic Sonia, li va respondre ella. I l’agressor la va deixar i va marxar. Qui és la Sonia?

 

*Fàtima Llambrich és periodista. Nascuda a l’Ametlla de Mar. Autora del llibre «Sense Cadàver/Sin Cadáver». A TV3 informa de notícies de l’àmbit judicial, policial i de la seguretat. 
 

Temas

Comentarios

Lea También