Qui ho paga?

Els diners dipositats al banc no donen res. No només no donen res sinó que encara has de pagar per tenir-los en un compte. Si ho veiés la tieta, aquella de la cançó d’en Serrat que cantava que cal estalviar els diners, en faria un escàndol. Estalviar surt car. Actualment, si vols obtenir un rendiment dels quartos, has d’invertir i, per tant, arriscar. Amb aquest objectiu he demanat consell al meu gestor bancari per mirar de treure una mica de profit als quatre patacons arreplegats amb sacrifici. I el meu gestor bancari m’ha dit amb aire concloent: «Fins al dos d’octubre, quiets!». Els mercats financers estan a l’expectativa del que passi amb el referèndum del dia 1 d’octubre. El diner és poruc, no vol soroll, i tota la tensió i la incertesa que està generant el procés ha començat a afectar les finances en l’àmbit domèstic i tot. Senyors, ara ens hi estem jugant la butxaca. Que li diguin a l’Artur Mas i companyia que acaben de rebre la primera clatellada seriosa de l’Estat. El procés no té res a fer mentre no se sàpiga ben bé qui ho paga.