Qui no té memòria ha de tenir càmeres

Hem d’agrair que el cos d’antidisturbis de la policia, que pegava amb una ràbia desconcertant i rebentava portes fent acudits de serrallers, portés càmeres als cascos

01 octubre 2018 12:15 | Actualizado a 01 octubre 2018 12:18
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Els anys ens ajuden a veure les coses amb perspectiva. És important tenir memòria, una memòria fidel, sempre que el que recordem sigui real, és clar.

Curiosament un mateix fet pot ser interpretat de manera absolutament oposada per dues persones diferents. Fins i tot n’hi ha que són capaces d’arribar a crear records que no han estat mai reals, i defensar-los aferrissadament davant d’un núvol de periodistes. Hi ha un ventall d’escenaris llaminers que fan perdre la memòria i, si més no, modificar-la. 

El terreny acadèmic compta amb força adeptes a fabular títols inexistents, carreres inacabades, estudis de doctorat abandonats fa anys... però sembla que la clau està en mantenir-se ferm en la mentida malgrat que els minuts i la pressió mediàtica desintegren la fal·làcia com un feble castell de naips.

El món de les promeses polítiques està també molt sol·licitat. L’objectiu és guanyar simpatitzats malgrat que sàpiguen que a la curta o a la llarga es descobrirà la trampa. Aleshores, però, ja hauran guanyat quatre anys més de lideratge.

La corrupció, les caixes B, les inicials que no s’ha sabut mai a qui pertanyen, les converses comprometedores, els fraus a hisenda, els xats farcits d’insults cap als qui ens fan la vida més complicada sortint al carrer per reivindicar la llibertat, seva i dels presos polítics. I parlant de jutges, el processament de l’actor Willy Toledo per blasfemar en un país laic, això també ens semblarà en un futur que no pot haver estat real.

Qui no ha aprofitat d’anar al supermercat per endur-se sense pagar una crema per estovar una mica més la cara? I a més ho ha negat per activa i per passiva fins que un màster fantasma l’ha fet caure definitivament?

Una possible solució seria, com hem vist en algun episodi de la sèrie de ciència-ficció Black mirror, que tot el que fem quedés enregistrat i poguéssim rebobinar sempre que volguéssim per demostrar que el que diem és cert.

El més semblant que tenim a aquest registre constant són els arxius sonors i audiovisuals dels mitjans de comunicació que poden viatjar en el temps per detectar contradiccions en declaracions de persones desmemoriades, davant la mateixa pregunta, temps enrere. O els mòbils que els ciutadans fan servir com a proves fefaents d’actes denunciables malgrat que en moltes ocasions passin desapercebudes.

He començat parlant de memòria i de perspectiva. Avui fa un any d’una jornada trista i tacada de sang. Recordo que al pregó de l’any passat vaig acabar convidant tothom a votar, mai vaig suggerir el sentit del vot, només demanava la possibilitat d’exercir el dret a opinar. Ningú no sabia què passaria, i jo, particularment, no m’esperava que se’ns volgués aturar a cop de porra animats pels crits d’«A por ellos», uns fets denunciats que van quedar arxivats, per cert, i no van ser considerats delicte d’odi.

El que sí que hem d’agrair és que el cos d’antidisturbis de la policia, que pegava amb una ràbia desconcertant i rebentava portes fent acudits de serrallers, portés càmeres als cascos, la qual cosa pot arribar a evidenciar que hi va haver càrregues contra ciutadans pacífics. Què diran aquells que ho han negat?

 

Comunicadora. Montse Llussà va néixer a Reus, on va començar la seva trajectòria radiofònica. Treballa al ‘Versió RAC1’. Veu d’espots i programes a Canal Reus, TV3 i TVE. Graduada en logopèdia, és professora de veu a Blanquerna.

Comentarios
Multimedia Diari