Qui’k discos i cintas: Mig segle de bona música

Històricament l’associació entre Reus i el comerç de primera era tot un referent a l’hora de vendre la ciutat i de crear estratègies de màrqueting. De fet, comprar a Reus era tota una garantia generalitzada d’aconseguir un servei professional i de qualitat. Ara, molts anys després, s’ha vist que les crisis i els nous ordres mundials han aconseguit fer forat en aquest comerç de primera i que moltes de les botigues emblemàtiques de la ciutat han sucumbit als atacs de les franquícies, les multinacionals i la cada cop més poderosa expansió xinesa.

La cafeteria Cugat, les flors Anita, l’Alquimia, la sastreria Queralt, el bar Diporto o la pastisseria Soler Pont, per citar-ne alguns, han canviat de mans o directament de negoci i han perdut la seva essència tradicional fent que el passat històric comercial de Reus es vagi difuminant lenta però inexorablement. Per sort, però, encara hi ha comerços que són capaços de mantenir-se fidels a les seves essències, lluitant amb força i imaginació contra els canvis que ho capgiren tot.

Situem-nos al 27 del carrer de Llovera. Dia 15 d’abril de 1977. Obre portes Qui’k, una botiga que s’anunciava amb la cua de «discos i cintas» i que representava un pas de gegant en el tema de les especialitzacions. En una època on encara resultava complicat accedir a tota la música que es feia fora d’aquí, s’obria una mena de gran finestra, un oasi que, amb més o menys esforç, facilitava la possibilitat d’aconseguir tota mena de música de manera sàbia i professional.

Al capdavant del projecte, una altra raresa per l’època, una noia jove, entusiasta i apassionada que en molt poc temps va aprendre els racons i els secrets del negoci com ningú, la Cori Garriga Toldrà.

I així, pas a pas i vinil a vinil, la Cori i el Qui’k es van anar guanyant un lloc d’honor en la memòria musical col·lectiva de moltes generacions de gent de Reus i de les comarques veïnes. I com que som allò que estimem, ara que la Cori s’ha jubilat després de 44 anys de dedicació i ha llegat el negoci, actualment al carrer de Sant Joan, a una clienta fidel, l’Estrella Segura López, crec que és de justícia afirmar sense embuts que jo soc Qui’k, que aquella botiga estreta i atapeïda va ser durant molts anys casa meva i que una bona part de la meva col·lecció de vinils porta aquella inconfusible i indiscreta rodona taronja amb lletres negres que representa molt més que una marca comercial.

Per posar només un exemple, recordo una nit de 1978. A la tele feien un d’aquells programes mítics, Popgrama, amb l’Àngel Casas, el Diego A. Manrique i el Manolo Tena. Parlaven del primer disc d’un nou grup britànic, els Dire Straits, amb cançons com la que va sonar, Sultans of swing. Em va fascinar. L’endemà al matí, visita obligada a Qui’k. Un únic exemplar que va passar a ser meu a l’instant. I com aquest, centenars. La música ha format i forma part de la meva vida i de la de molta gent i a Reus, parlar de música és sempre parlar de Qui’k. I ara, mirat amb la perspectiva que dona el pas dels anys, dubto que hi hagi a la capital del Baix Camp cap altra botiga que pugui acreditar aquest plus de passió íntima, de memòria sentimental, d’emocions portades al límit.

La música ens ha servit per plorar, per riure, per aconseguir felicitat, per recordar moments feliços, petites o grans tragèdies, per enamorar-nos i desenamorar-nos, per acumular vivències i sentiments i com que això, t’ho miris com t’ho miris, no té preu, em sembla d’absoluta justícia, retre aquest modest però sentit homenatge a la Cori Garriga que, a més, va saber navegar com ningú en aquesta indústria fluctuant que primer va eliminar la venda d’entrades dels concerts, després va eradicar els cartutxos, les cintes de casset, que va canviar els vinils pels molt menys romàntics cd’s i, finalment, va convertir la venda de música en una aventura quasi residual. I malgrat això Qui’k ha batallat durant 44 anys i, per sort, encara té moltes aventures per protagonitzar.

Estic content d’aquest quasi mig segle de bona música i de bona feina. I una confessió final, jo personalment hi vaig treballar durant una bona temporada i reconec que hi vaig ser incomparablement feliç a més d’aprendre, entre moltes altres coses, a tancar les bosses interiors dels vinils amb una habilitat i precisió que encara conservo.

Gràcies, Cori.

Jordi Cervera h apublicat més de cinquanta llibres de poesia, assaig i narrativa, i ha guanyat diversos premis entre els quals destaca l'Edebé de literatura juvenil. Li agrada el Trinaranjus i llegir a l'ombra fresca d'una morera.