Quin model de ciutat volem per a Tarragona?

Després del primer debat a TAC12 dels candidats a l’alcaldia de Tarragona m’he quedat amoïnat. He vist un Ballesteros pansit, com si renovar l’alcaldia fos més aviat un turment, i uns candidats més preocupats per posar el dit a les nafres que Ballesteros no ha sabut resoldre que no pas per explicar el projecte de ciutat. Els espectadors ens vam quedar sense saber quin és el model de ciutat per a Tarragona que propugnen ERC, Junts per Tarragona i Ciutadans, en teoria els únics partits d’on pot sortir un alcalde alternatiu a Ballesteros. Dídac Nadal va ser un boxejador obsessionat que Ballesteros no arribés al segon round. Fer sang no és l’estil que agrada als tarragonins. Pau Ricomà, a banda d’engegar ventallots a Ballesteros, estava més centrat a vendre l’èxit recent d’ERC que a proposar solucions als problemes de Tarragona. Viñuales es perd en termes generals. Tot ho vol «vertebrar», un verb que serveix per a tot, però que no concreta res. Per si m’hagués quedat algun dubte sobre l’actitud de posar-se el món per barret de Ballesteros, en el minut d’or per acabar la intervenció, un lapsus linguae va fer que en comptes de dir «una Tarragona positiva» se li escapés «pessimista». La nota emotiva va ser l’absència de Carla Aguilar, dels Comuns, molt afectada per la mort de la seva gossa. Que tendra que és Tarragona!