‘Quins collons!’

La realitat de Catalunya gira al voltant de la paraula "collons".

23 octubre 2019 11:00 | Actualizado a 23 octubre 2019 11:08
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

La seqüència del programa 30 Minuts de TV3 on el president Quim Torra exclama «quins collons!» quan un col·laborador li diu que Pedro Sánchez no es vol posar al telèfon passarà a la història. La paraula collons és fonamental en la llengua catalana. Segons el context, té una immensa varietat de significats. Precedit del numeral un significa una cosa molt costosa o cara: «Em va costar un colló». Si el numeral és dos significa valentia: «Té dos collons». Si el numeral és tres implica menyspreu: «M’importa tres collons». Si és un nombre superior, denota dificultat: «Ens va costar mil parells de collons». Amb el verb jugar indiquen seguretat: «M’hi jugo els collons». Amb el verb tallar avisen una amenaça: «Et tallo els collons». Amb el verb tocar té diversos sentits: vagància: «Es tocava els collons»; molèstia: «Em tocava els collons»; sorpresa: «Toca’t els collons!». Amb el verb anar significa que les coses funcionen: «Això va de collons». Amb el verb sortir denota autoritat: «Ho faig perquè em surt dels collons». Amb el verb estar significa «bo»: «El sopar estava de collons». Amb el sufix -ut significa perfecció: «Està collonut». Amb la terminació -ada vol dir ruqueria: «Això és una collonada». Finalment amb el prefix torra- defineix allò que són els protagonistes d’aquesta història: «Uns torracollons».

Comentarios
Multimedia Diari