Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Quo vadis, Ribera d’Ebre?

Riba-roja és Ribera d’Ebre, i els que treballen a la indústria i els que defensen un model més enllà del turisme i l’agricultura també som Ribera

Antonio Suárez Franquet

Whatsapp
Quo vadis, Ribera d’Ebre?

Quo vadis, Ribera d’Ebre?

D emà una part de la Ribera es manifesta contra un projecte industrial que generarà 44 llocs de treball a Riba-roja d’Ebre i la comarca. Com ens hem de veure pels interessos electorals d’alguns que volen fer creure que tenen model de futur per la Ribera! L’agricultura, la ramaderia i el turisme generarà el 82% del PIB de la comarca que ara ens aporta la indústria, amb mil llocs de treball només a la nuclear? I la riquesa que això deixa als nostres pobles, comerços i empreses? No s’ho creu ningú això, i amb el temps tindrem sorpreses, ara negades, totes relacionades amb la indústria dels residus, ampliacions i nous projectes, i sinó temps al temps. Negar que al voltant de la gestió de residus es genera un pol d’atracció d’altres empreses del sector només mostra un desconeixement –potser interessat- de l’economia circular. 

Som una comarca petita i aquí tot se sap, qui es reuneix amb qui i quins interessos hi ha al darrere de tot: voler tombar un projecte a Riba-roja perfectament tramitat, informat i que compleix la llei... a tots els riberencs els agradaria conèixer qui és reuneix amb qui, de la mà de qui va alguns alcaldes, que es promet a canvi de tombar el projecte riba-rojà i a quin  despatx d’alcaldia es prenen decisions que no responen als interessos generals de la comarca. Són molts els fariseus  i de molts colors, els que hi ha darrere el moviment contrari al projecte del meu poble, alguns noms destacats dels principals partits polítics comarcals. 

Passen coses imperdonables, perquè totes les postures són legitimes però no tot s’hi val i en aquest conflicte s’han traspassat línies vermelles que mai s’hagueren hagut de passar: atacs personals a polítics i a mitjans, utilitzar al mateix president de la Generalitat que ni tan sols coneix el poble i ens situa a la Terra Alta, que la màxima autoritat de Catalunya no rebi a l’alcalde i a la gent d’un dels seus pobles, que es negui el dret a decidir a una banda, que quan era el moment cap ajuntament ni polític de la comarca va moure un dit contra el projecte, que no diguessin ni piu quan al Ple del Consell Comarcal de setembre es va parlar d’aquest projecte que sempre havia estat al calaix de l’Ajuntament de Riba-roja... 
Que em diguin que a sis mesos de les eleccions un projecte així no és assumible, els companys de tots colors que durant anys m’han vist treballar per la comarca i donant suport a tots els pobles a tot el que s’hi organitzava, sempre amb voluntat de sumar i tirar tots endavant. Riba-roja és Ribera d’Ebre, i els que treballen a la indústria i els que defensen un model més enllà del turisme i l’agricultura també som Ribera, i fer creure lo contrari és un error que pagarem molts anys, un preu molt alt que Riba-roja no està disposada a pagar, i que molts altres pobles haurien de sortir a defensar, perquè ho pensen, ho viuen i ho saben i ja hem perdut prou capital humà i econòmic els darrers anys. I així ens va, a la Ribera, cap alternativa al tancament de la fàbrica de Flix i encara menys al de les nuclears.

*Antonio Suárez Franquet  és alcalde de Riba-roja d’Ebre

Comentarios

Lea También