Ratafia un licor per desglaçar unes relacions difícils

Pels volts de Nadal la tieta Maria Lluïsa em regalava cada any una ampolla de ratafia de nous que ella mateixa elaborava. Segons m’explicava, el procés de preparació el començava durant les festes de Sant Joan amb un aiguardent que comprava a granel en una bodega de la qual no sé el nom, hi afegia nous verdes, diversitat d’herbes aromàtiques i algunes espècies; després la tenia a sol i serena durant quaranta dies, en feia un parell de filtratges i la deixava reposar fins a regalar-la als amics i parents.

Poc s’imaginava ella que molts anys després una ampolla d’aquest licor regalada pel president Torra al president Sánchez servís per iniciar una reunió entre els dos presidents a la Moncloa i per desglaçar unes relacions inexistents des de feia anys.

Ha estat positiva aquesta trobada? Depèn de per a qui. Ningú ha aplaudit, mans ajudeu-me, però els partits del govern es mostren satisfets perquè consideren positiu que des de Madrid el president Sánchez hagi acceptat que a Catalunya el que hi ha és un problema polític que requereix solucions polítiques mentre comuns i socialistes celebren l’inici del diàleg.

Els cupaires adverteixen del perill que suposaria tancar per dalt allò, el procés cap a la independència, que el poble, diuen, va iniciar des de la base; els del PP, atrafegats amb les seves primàries, rebel·lió, sedició i règim d’apartheid (déu n’hi do la gasolina amb què empastifen) segueixen a la seva i Ciudadanos continua veient pactes inconfessables, tossut que tossut, entre el nou govern espanyol i els separatistes. Però que ningú no s’espanti.

Després de la reunió, ni Sánchez ha trencat Espanya ni Torra ha renunciat a l’autodeterminació, terme, per cert, que de mica en mica va prenent el relleu al concepte del ‘dret a decidir’. Els dos presidents, que només un mes enrere ni ensumaven que aquesta setmana es trobarien a la Moncloa amb una ampolla de ratafia sobre la taula, es necessiten i s’escalfen l’un a l’altre a recer dels enemics del diàleg que existeixen tant a Madrid com a Barcelona. 

Segur que la reunió del dilluns passat va estar plena de bones intencions. El PSOE necessita ERC i PDeCat per tirar endavant accions legislatives d’alta significació: Valle de los Caídos, llei de memòria històrica, consell de RTVE, qui sap si els pressupostos del 2019, entre altres. Tot plegat els servirà per encarar, quan Sánchez ho consideri oportú, és a dir quan les enquestes així ho diguin, unes legislatives que aspira a guanyar.

I els independentistes es volen centrar en la preparació de les eleccions municipals, que no són poca cosa si es tracta d’eixamplar la base sobiranista. En aquesta conjuntura, després de tants anys de dramatisme, un cert armistici on el foc d’encenalls substitueixi decisions arriscades els pot anar bé als dos. Però no ho tindran fàcil. Perquè els polítics són més a prop, però segueixen empresonats i perquè ja és molt tard per desfer els lligams de la sabata de la justícia que un bon dia va posar els peus a la política i encara no els ha tret. 

Diuen les cròniques que el regal que li ha fet el president Torra al president Sánchez tindria a veure amb les declaracions que el primer va fer una setmana abans a Santa Coloma de Farners mentre participava en un taller d’elaboració d’aquest licor. El que va dir aleshores és que «la ratafia ens fa una mica més forts com a país, ens uneix i ens diverteix».

De resultes d’aquestes declaracions, no tinc clar que la tieta Maria Lluïsa prengués consciència de la gran responsabilitat que adquiria cada vegada que em regalava l’ampolla. Sí que sé que ho feia perquè m’estimava molt. I jo a ella.

Tinc dubtes que els presidents Sánchez i Torra arribin a experimentar mai, encara que sigui una mica, un sentiment com el que teníem la tieta i jo quan, en acabar l’àpat, brindàvem amb la ratafia de nous i ens desitjàvem tot el millor del món.

Periodista. Nascut a Alcover, Josep Maria Girona ha estat sempre vinculat a la SER. Va començar el 1983 a Ràdio Reus on va ser redactor, cap dels serveis informatius i director. També és un dels promotors de Canal Reus TV.