Realitat i ficció a la campanya electoral ucraïnesa

Ucraïna s’ha sumat als països en què un showman fa fortuna en política: l’actor còmic Volodímir Zelenski, popular per interpretar en una sèrie de ficció el paper de president, va ser el guanyador a la primera volta dels comicis presidencials de diumenge passat, gairebé doblant el segon candidat més votat, el president sortint, Petró Poroixenko. 

Zelenski, humorista i gran empresari de l’espectacle, s’enfrontarà en una segona volta el 21 d’abril amb Poroixenko, oligarca i magnat de la xocolata. El resultat final d’aquest duel és una incògnita perquè no sabem com es comportaran els votants dels altres 37 candidats que han quedat enrere però molts analistes creuen que l’actor té possibilitats de guanyar. 

Els ucraïnesos estan cansats de la corrupció, de les disputes polítiques, del conflicte a l’est del país que enfronta rebels prorussos amb el govern de Kíev i que ja ha deixat més de 13 mil morts i el grau de confiança cap als governants actuals ha caigut sota mínims. Tot aquest esgotament s’ha canalitzat en el vot de càstig o anti-establishment que representa un actor còmic amb zero experiència política a la vida real però amb molta a la ficció. 

L’equip de Zelenski ha creat un partit, El servidor del poble, el mateix nom de la sèrie de ficció que ell mateix protagonitza en què un mestre d’escola es converteix en president d’Ucraïna per una sèrie de casualitats després que els seus alumnes difonguin per les xarxes socials un discurs seu contra la corrupció. És un president modern, amb un alt sentit de la justícia, proper al poble, que va a la feina amb bicicleta i, tal com va prometre, lluita contra la corrupció.

A la tercera temporada d’El servidor del poble que s’està emetent enguany el president es fa el propòsit d’unir les peces d’un puzle d’un país que han anat caient a trossets. Aquesta situació de la ficció recorda de forma irònica la realitat actual en què la península de Crimea de facto ja no és ucraïnesa perquè Rússia se la va annexionar el 2014 i als territoris de l’est –el Donbass controlat pels rebels pro russos– no s’ha posat el punt final al conflicte iniciat el 2014. 

L’equip de Zelenski ha muntat la campanya electoral al voltant de la sèrie i a les xarxes socials hi ha milers de comentaris sobre la ficció que es barregen amb la realitat. Els drets de la sèrie són del canal ucraïnès 1+1, propietari de l’oligarca Ígor Kolomeiski, enfrontat amb el president sortint, Petrò Poroixenko, i és per això que alguns detractors de Zelenski l’acusen de ser un titella de l’oligarca. 

A la sèrie la llengua ucraïnesa i la llengua russa es barregen amb total normalitat tot i que el protagonista habitualment parla en rus, la llengua que Zelenski millor domina. El servidor del poble ha tingut un gran èxit i gràcies a internet també té molts seguidors a Rússia, a Bielorússia i al Kazakhstan. 

Durant la campanya electoral de la realitat Zelenski ha dit que cal restablir la integritat territorial del país però només per la via pacífica i que la possibilitat que Ucraïna ingressés a l’OTAN –que tant disgustaria Rússia– s’hauria de sotmetre a referèndum. Pel que fa a la llengua, Zelenski diu que l’ucraïnès ha de continuar sent la llengua estatal però que no s’ha de perseguir els que no la parlen. 
Llengua i relació amb Rússia

La qüestió territorial, la llengua i les relacions amb Rússia són els tres grans eixos que determinen la política d’Ucraïna i Poroixenko es presenta com l’únic que pot frenar l’agressió de Rússia. El president sortint ha aconseguit la independència de l’Església ortodoxa ucraïnesa respecte al Patriarcat de Moscou i ha intentat consolidar l’ucraïnès com a única llengua oficial de l’Estat. Els dos candidats estan lluitant aferrissadament per convèncer els electors i des de fora se segueix aquest duel amb atenció.

Per Moscou, que sempre té por de les derives occidentalistes dels germans ucraïnesos, Zelenski no pot ser pitjor que Poroixenko. Els inversors internacionals estan a l’expectativa per veure si el pròxim president impulsarà les reformes necessàries que exigeix el Fons Monetari Internacional per continuar donant suport a Ucraïna.