Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Rebrots solidaris

Catalunya necessita un pacte de país amb una visió estratègica sobre què vol ser, què vol fer amb els seus boscs, què vol fer amb la seva pagesia i com es pot reequilibrar per no perdre la seva diversitat

Laura Solé

Whatsapp
Rebrots solidaris

Rebrots solidaris

Quan començava a escriure aquest article he escoltat a la ràdio que els Bombers de la Generalitat donaven finalment per extingit l’incendi de la Ribera d’Ebre, les Garrigues i el Segrià. Han estat, doncs, onze dies d’intens treball per extingir el primer, i esperem que darrer, gran incendi de l’estiu.

He escrit darrer, però malauradament no sóc optimista en què això sigui així. La situació dels nostres boscos és delicada en el fons i en la forma. Malgrat tot, tinc la sensació que certes coses han canviat.

He fet un petit seguiment del tractament periodístic, les tasques d’extinció i l’impacte ciutadà dels darrers grans incendis començant pel de L’Empordà l’any 1986 fins aquest darrer.

Anem per parts i començarem pels bombers que són els que fan la feina. És evident l’evolució i l’extraordinària millora que la seva feina ha experimentat. Des d’una primera tasca més de lluita al cos a cos contra els elements a una lluita contra el foc més estratègica i eficaç que transmet, des del meu punt de vista, tranquil·litat i confiança a la ciutadania. En aquest sentit és de remarcar la modificació en el llenguatge emprat, molt més prudent i detallat, en què es defineixen els diferents estats de l’incendi. Crec que això transmet aquest control i confiança en els extraordinaris professionals que tenim.

La situació dels boscos

En segon lloc m’agradaria remarcar també el canvi en l’àmbit periodístic sobre el tractament dels incendis i les causes de la seva virulència. Cada cop més es fa incidència en la situació dels boscos i menys en discutir el volum de medis emprats per l’extinció.

I en tercer lloc la resposta ciutadana. Aquests darrers dies he tingut la sensació que tenim una societat més estructurada i compromesa. A través de les xarxes he copsat reconeixement pel valor de la pagesia sobre el territori.

La solidaritat ha arribat des de moltes bandes, però en aquest cas concret ha tingut com una de les cares visibles Abel Peraire, un dels responsables de l’explotació agrícola del Soler de N’Hug, que ha estat un dels iniciadors de la campanya solidària a les xarxes per ajudar a Pere Jornet de la Torre de l’Espanyol,  que ha perdut un ramat de 200 ovelles que han acabat calcinades per les flames.

També s’ha creat el projecte Rebrotem.cat, una plataforma per canalitzar i coordinar les accions i la solidaritat cap a la gent del territori a qui se’ls hi ha cremat el present i el futur.

Malgrat tot, no n’hi ha prou amb el reconeixement, tot i que potser és el primer pas per la valoració d’un treball essencial i imprescindible per a tota la societat. La pagesia d’aquest país necessita futur i el futur només s’aconsegueix guanyant-se la vida amb dignitat.

Catalunya necessita un pacte de país amb una visió estratègica sobre què vol ser, què vol fer amb els seus boscs, què vol fer amb la seva pagesia i com es pot reequilibrar per no perdre la seva diversitat.

Un moment de canvis

Aquest moment de la història que ens ha tocat a viure és un moment de canvis i cal treure’n partit. Però només podrem treure’n partit si sabem on anem, si hi anem equilibrats i si hi anem junts. Davant nostre se’ns plantegen grans reptes, però també grans oportunitats. Està començant a produir-se la revolució de la bioeconomia que és una oportunitat de reequilibri intern, de reestructuració econòmica orientant la nostra economia cap al sector que probablement serà un dels grans impulsos del futur: la lluita contra el canvi climàtic.

La bioeconomia és una gran oportunitat per donar valor a la nostra pagesia i als nostres boscos. Una oportunitat per millorar el nostre petit país, la seva biodiversitat i en definitiva per millorar la qualitat de vida de tots nosaltres.

Laura Solé és periodista. Vinculada als serveis informatius de TV3, ha presentat el ‘324 Comarques’ i l’espai ‘L’entrevista’ del 324 i ha participat en el programa ‘Els matins’. Dóna classes a  la Universitat Autònoma de Barcelona

Temas

Comentarios

Lea También