Recomptes asimètrics i exotismes electorals

A mesura que avança la campanya va quallant la percepció que el recompte que es faci la nit del 24 admetrà miríades d’interpretacions. Normalment, les comparacions d’unes eleccions a unes altres acostumaven a ser relativament senzilles atesa l’estabilitat del mapa polític del país, de manera que n’hi havia prou a fixar-se en l’evolució del vot a un nombre reduït de partits que, a tot estirar, podien arribar a la mitja dotzena.

És cert, però, que l’àmbit de la política local sempre ha estat un xic més inestable que la nacional i que ha generat tot d’opcions polítiques allunyades de la dinàmica dels partits i centrades en la resolució dels problemes de la vida quotidiana de la gent. Aquestes opcions donaven lloc al fenomen del vot dual, de forma que un elector podia donar el suport a una d’aquestes formacions locals i uns mesos després votar un dels partits tradicionals. El que succeeix enguany és una mica diferent, ja que aquestes llistes ad hoc cada cop seran més protagonistes, amb la qual cosa l’atomització electoral pot arribar a ser extrema.

A més a més, algunes d’aquestes llistes són a la frontera entre les dues tipologies, ja que estan formades per una barreja de partits i de moviments socials. Hi haurà municipis on els partits de sempre mantindran l’hegemonia, però en molts d’altres les candidatures d’àmbit local guanyaran adeptes. És la voluntat popular, però no deixa d’haver-hi certes incògnites al voltant de la viabilitat d’aquestes llistes.

És obvi que la xacra de la corrupció llastarà els suports d’algunes formacions molt castigades pels escàndols, els quals no fan sinó deslegitimar la classe política tradicional. També és una obvietat que l’exercici de la política és una tasca cada cop més complexa i que demana no només que gent qualificada faci el pas d’anar en una llista, sinó que darrere seu hi hagi un conjunt d’especialistes que els puguin donar suport tècnic, i això, per desgràcia, no es dóna en molts d’aquests casos.

És evident que no podem entrar a analitzar la competència professional dels membres d’aquestes agrupacions locals, però també ho és que l’exotisme d’algunes de les seves propostes faci planar l’ombra de la incompetència per a la gestió de la cosa pública. I és que quan no hi ha un staff qualificat al darrere és molt llaminer suplir la manca de recursos humans amb un copy and paste matusser extret de vés a saber quin web, de vés a saber quin país amb vés a saber quina estructura política. Temps al temps.