Reflexió. Ens hi juguem tot el que hem construït durant quatre dècades

Eleccions 28-A. La irrupció de noves forces polítiques i l’anomalia que suposa que alguns candidats estiguin en presó preventiva pel Procés, fan que cada vot sigui no només útil, sinó també indispensable

27 abril 2019 10:58 | Actualizado a 27 abril 2019 11:08
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Mireu per on! Aquí em teniu amb les paperetes damunt la taula en plena jornada de reflexió. I la primera pregunta que em faig és: votar o no votar? No en tinc cap dubte, cal votar. Tot i que no sabem el resultat de les eleccions generals convocades aquest diumenge 28-A, en aquesta ocasió ni tan sols el podem intuir. La irrupció de noves forces polítiques, l’aparició d’alguns nous líders i l’anomalia que suposa que alguns dels candidats estiguin en presó preventiva, sotmesos a judici al Tribunal Suprem per l’anomenat Procés, fan que cada vot sigui no només útil, sinó també indispensable.
En un dels programes especials sobre les eleccions generals, que hem emès aquesta setmana per a la nostra audiència internacional, el politòleg i assessor de comunicació, Antoni Gutiérrez-Rubí, advertia d’una de les dades més rellevants d’aquests comicis, l’elevat nombre d’indecisos. Explicava que uns dos milions de persones encara ara no haurien triat la seva opció política.

Ara que ja he decidit votar, ha arribat el moment de la veritable reflexió: a qui votar? Explica el diccionari que reflexionar és ‘pensar (una cosa) detingudament, aprofundint-la’. Aquest procés del pensament, que em conduirà des d’ara fins que dipositi el meu vot a les urnes, és personal i intransferible. No obstant això, em permetré la llicència de compartir algunes idees en aquesta, la meva mirada.

Triar una papereta és un exercici emocional, és per això que sovint votem la mateixa opció política de sempre, donem la confiança al líder que ens mereix més respecte o que ens resulta més agradable, o apostem pel programa que defensa una formació política en detriment d’una altra. La campanya electoral no ha ajudat per l’absència de propostes reals i creïbles per resoldre problemes concrets, tampoc els debats marcats per la crispació, les desqualificacions i, fins i tot, els insults.

Fora emocions, doncs!

Els llibres són savis i els diccionaris dels més savis entre els llibres, hem de pensar el nostre vot «detingudament, aprofundint» la decisió. Què votem exactament? Aquestes són unes eleccions generals i, ens agradi o no, demà diumenge triem el qui serà president del Govern espanyol durant els pròxims quatre anys, suposant que el guanyador dels comicis aconsegueixi prou majoria parlamentària per ser investit.
Aquesta és un altre variable que hem de valorar. La majoria d’analistes coincideixen en assenyalar que probablement d’aquestes eleccions sortirà un Govern de coalició, amb la participació de dos o més partits. Una circumstància inèdita a la nostra relativament recent història democràtica.

Aquest 28-A no votem ni per un canvi del model d’Estat, ni per la reforma de la Constitució, ni per la independència de Catalunya. Votem per l’opció política de qui serà el president o pel partit i/o partits que facilitaran o impediran la seva investidura, i que són els que poden accelerar, frenar o enterrar el debat de totes aquestes reformes. Avançar dins d’Europa o retrocedir en el temps? I si retrocedim, quants anys?

També votem, i això no ho hem d’oblidar, pels representants de la circumscripció de Tarragona al Congrés dels Diputats i al Senat, persones que tenen l’obligació no només de defensar les propostes de la seva formació política sinó de defensar el nostre territori. Ells i elles seran en part responsables si ens quedem sense trens, si no es milloren les infraestructures, si no s’aposta per un turisme de qualitat i vertebrador. No han de menystenir els candidats i candidates que són membres d’un partit però representen la demarcació de Tarragona, tota!

Tenim un país modern, amb multitud de defectes, sí, amb problemes estructurals i mancances que requereixen reformes, també, però aquest diumenge ens hi juguem tot el que hem construït durant quatre dècades.

Ara que he tancat el sobre amb la papereta a dins, us convido a reflexionar i demà a votar!

Periodista. Francisco Fuentes va ser la primera veu de la primera emissió de Ser Tarragona. Des de fa una dècada és redactor del servei en castellà del canal europeu de televisió Euronews amb seu a Lió (França).

Comentarios
Multimedia Diari