Reflexions per l’economia que vindrà

L’estat d’alarma ha deixat a la vista les bigues mestres de la societat, allò fonamental que aguanta tota la resta i que fa que no es desplomi. Amb els reials decrets es va establir que siguin només els serveis bàsics els que no parin, els que no poden parar. I aquests serveis bàsics son tots aquells que tenen a veure amb la vida i amb la cura. 

Les feines de cura, de criança, de neteja, d’acompanyament...Serveis que al llarg del temps han anat quedant relegats a la invisibilitat i la precarietat. Que s’han donat per fets, per suposats que algú/na els farà, i que no cal reconèixer-los com importants. Feines i serveis sovint realitzats en la economia submergida, sovint realitzats per dones que també s’encarreguen de cuidar i netejar de forma no remunerada a les seves llars. Paradoxalment, ara son els serveis que han estat protagonistes absoluts de l’actualitat i en qui aboquem les esperances de que tot surti bé. 

Esperem que n’aprenguem, que d’aquí en sortim diferents com a societat. Millors. Que donem el valor que cal a aquelles feines fonamentals 

Des del feminisme, i, en concret, l’economia feminista, fa temps que es reivindica un canvi en els pols d’importància de la societat, tornar a posar la vida al centre. Que els sectors econòmics bàsics per la vida estiguin assegurats i protegits per les administracions públiques. Perquè igual que nosaltres cuidem i ens cuidem, volem una societat que també pugui cuidar, i cuidar als qui ens cuiden. Una societat cuidadora que mantingui aquells serveis bàsics de salut i socials, però que també inverteixi i doni alt valor a la investigació i a la innovació. 

Aquesta pandèmia ens ha ensenyat aquest missatge a cops. Ens diu que no podem prescindir de la cura quan estem malalts i que la neteja és una tasca fonamental per la salut. Ens ensenya la importància de les petites coses quotidianes i de la seguretat econòmica per tenir cobert allò que es bàsic per sobre de les coses més superficials a les que solem donar importància econòmica. 

Esperem que n’aprenguem, que d’aquí en sortim diferents com a societat. Millors. Que donem el valor que cal a aquelles feines fonamentals. Que assegurem la dignitat de les persones que les realitzen, la seva seguretat jurídica i laboral, els seus drets com a persones treballadores, i uns salaris dignes i justos a la importància de la seva tasca. Que els aplaudiments de cada vespre es converteixin en una defensa de la millora dels seus drets i les seves condicions laborals. Perquè d’això també en depèn la economia del futur. 
 

Carla Aguilar-Cunill, politòloga i primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona