Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Reivindicar Oriol Perucho.La força oblidada de l’underground català

Una caixa que és una veritable declaració d’intencions. En recordar Perucho, Oriol Pons de Vall i Martí Sans estan reivindicant una èpocauna història i un creador que no ha rebut la justícia històrica que mereixia 

Jordi Cervera

Whatsapp
La Mirada. Per Jordi Cervera: 'Oriol Perucho, una caixa que és una veritable declaració d’intencions'

La Mirada. Per Jordi Cervera: 'Oriol Perucho, una caixa que és una veritable declaració d’intencions'

Hi ha iniciatives particulars que són una veritable declaració d’intencions, un autèntic posicionament en benefici de la memòria, d’aquells apartats de la memòria que es viuen amb intensitat, que representen una fita social i que, curiosament, el pas del temps relega a l’oblit. Aquest seria el cas del projecte que han engegat Oriol Pons de Vall i Martí Sans, disposats a reivindicar la figura i la feina del bateria Oriol Perucho, que va morir el gener del 2016 als 61 anys víctima d’un càncer de pulmó. 

Entre altres accions i gràcies a amics i coneguts, han organitzat un gran concert i l’edició de la Caixa Oriol Perucho, un estoig amb els 3 CD que Perucho va fer en solitari, un CD amb rareses i material inèdit, un llibret amb textos i fotografies i el magnífic documental Oriol Perucho in memoriam, de Martí Sans.

de visionari que va esdevenir el cordó umbilical de la música ‘free’ a Catalunya

Pons de Vall i Sans han emprès, probablement sense ser-ne del tot conscients, una tasca brillant, amb futur i, a més, absolutament necessària. Les presses de la vida moderna ens esborren la memòria i per això, quan volen recordar un amic que va marxar massa aviat i sense fer soroll, realment estan reivindicant una època, una història i uns creadors que no han rebut la justícia històrica que mereixien. 

Aquest és, sens dubte, el cas d’Oriol Perucho, fill de l’escriptor Joan Perucho i de Maria Lluïsa Cortés que, de ben jove, l’any 70-71 funda Perucho’s amb Jordi Graells, Albert Subirats i el mateix Pons de Vall, una banda absolutament insòlita i singular que responia força a la idea del món que tenia l’Oriol. 

Era un descobridor, una mena de visionari que es va deixar captivar pel que free jazz, un estil absolutament desconegut aquí i per la música d’Ornette Coleman i que al llarg dels anys i fidel a les seves conviccions, va esdevenir el cordó umbilical de la música free a Catalunya. Diuen tots els qui han tocat amb ell que Perucho era absolutament intuïtiu, capaç de tenir la música al cervell i fer-la brollar sense cap esforç, amb tranquil·litat. 

Després de Perucho’s vindrien experiències a Tropopausa, Koniec, Moisés Moisés, Bel Canto Orquestra i col·laboracions amb Accidents Polipoètics, Les Anciens, Cebos Enrique o Cabo San Roque, i en totes elles l’Oriol mostra i demostra dues coses: la seva capacitat quasi animal per la música i un caràcter afable i discret que l’allunya de qualsevol intenció de destacar

I per això aquesta Caixa Oriol Perucho és una peça bàsica, fonamental i imprescindible per recordar o descobrir l’escena underground de Barcelona, una època que va arrencar als setanta i que va quedar eclipsada per l’esclat de la molt més popular música laietana. Perucho, fidel a les seves conviccions, va ser sense aixecar polseguera, tocant la bateria i creant una música potent, poderosa, sòlida, experimental i arriscada.

Era absolutament intuïtiu, capaç de tenir la música al cervell i fer-la brollar sense esforç

En tenia prou per viure amb un espai amb la seva bateria, els seus llibres, els seus discos, una bombolla espiritual de creació i el convenciment que allò que feia no era res estrany ni aliè a les essències de la música creativa i per això aquesta capsa és un document imprescindible per a tothom que estimi la música. 

I per a tots aquells que, a més de retre un merescut homenatge a un músic creatiu i singular, també desitgin recordar o entendre els sorprenents camins de la música experimental catalana. No podem oblidar el passat si volem entendre el present. 

 

Periodista i escriptor. Cervera ha publicat més de 50 llibres de poesia, assaig i narrativa, i ha guanyat diversos premis entre els quals destaca l’Edebé de literatura juvenil. Li agrada el Trinaranjus i llegir a l’ombra fresca d’una morera.

Temas

Comentarios

Lea También