Religió

Conservo el catecisme de la meva mare. En el proemi podem llegir el següent: «La presente edición tiene el mérito de haber sido confeccionada a unos pocos metros de las trincheras, al ronco zumbido de las balas de fusil y ametralladora y al fuerte estampido de granadas de grueso calibre». Fa l’efecte que en comptes d’un catecisme anem a llegir un relat bèl·lic. També conservo el meu, de catecisme. No hi ha cap referència militar, però sota el títol de Catecismo de la Doctrina Cristiana afegeix: «Texto nacional». A l’interior trobem oracions que molts recordem: «Ángel de mi guarda, dulce compañía, no me desampares ni de noche ni de día. No me dejes solo, que me perdería». És evident que l’Església ha evolucionat, però encara no ho ha fet prou. Els acords amb l’Estat, derivats dels concordats que establien la confessionalitat d’Espanya, haurien de separar del tot les funcions de cadascú. S’han d’acabar del tot els catecismes de trinxera. La fe no és una qüestió d’Estat.