Renovarse o morir. Els comerciants s'hauran de formar i innivar per treballar en el futur

Actualment a Catalunya hi ha més de 100.000 botigues que donen feina a gairebé mig milió de persones i l’activitat comercial representa el 16% del Producte Interior Brut català.

Poca broma amb aquestes xifres i el pes del sector a la nostra economia. Tot això, però, pot girar-se com un mitjó si els venedors no superen amb èxit els reptes en l’àmbit organitzatiu i de vendes que els espera en el futur segons un estudi elaborat per la Unió d’Entitats de Retail de Catalunya, Retailcat, i l’escola de negocis EADA, que analitza el paper del comerç minorista a les ciutats de l’any 2030.

Sembla que les botigues del futur no oferiran només productes sinó també serveis, activitats i experiències, i això ho faran per adaptar-se al canvi de valors de la societat que optarem per un consum més ètic, sostenible i responsable. És per això que passarem de tenir a compartir o llogar, com ja està succeint avui en dia en productes com els cotxes o les bicicletes.

Davant d’això, el paper del venedor també canviarà i tindrà encara més protagonisme, convertint-se en el contacte directe entre la marca, el comerç i el consumidor. Haurà de ser com un ambaixador de la marca i per aconseguir-ho la formació serà clau. En el futur, per treballar als comerços minoristes es necessitaran habilitats diferents de les actuals, caldran menys capacitats manuals però més expertesa en habilitats socials i tecnològiques.

Es necessitaran perfils com els de gestor de xarxes socials i de publicitat digital, gestor del punt de venda on-line, expert en logística… És a dir, guanyarà pes la feina de gestió de l’establiment. Personalment considero que el nou rol del venedor, aquest nou talent amb formació, hauria d’implicar més prestigi social del sector i una millora dels salaris. 

Però els canvis continuen. En aquest estudi també es preveu que la jornada laboral al sector del comerç minorista del futur serà flexible. Els venedors, que faran d’assistents personals dels clients, estaran en contacte directe amb ells via missatges o correus electrònics i fins i tot podran quedar per trobar-se a la botiga en hores convingudes sense que necessàriament hagi de coincidir amb l’horari d’obertura. Aquesta gran transformació, si arriba a succeir, evidentment s’haurà de consensuar amb l’administració, les patronals i els sindicats que hauran de dir-hi la seva.

Un altre aspecte que cal tenir en compte és el fet que en un mateix establiment es faran diverses activitats de sectors que poden ser ben diferents i per això els autors de l’estudi demanen una revisió de l’actual IAE, l’Impost sobre Activitats Econòmiques. Està clar que serà insostenible pagar un tribut per cada activitat que es faci, per tant, caldrà repensar l’actual classificació de l’IAE i establir el paràmetre en què s’ha de fixar la contribució. També serà necessari flexibilitzar els contractes de lloguer per tal que permetin les botigues pop-up, és a dir, establiments temporals, o també perquè hi hagi multiespais dintre d’un mateix comerç.

Però sempre la realitat té dues cares i la dolenta és que qui no pugi al carro de la reconversió del comerç i no canviï la mentalitat es quedarà pel camí i s’haurà de reubicar en altres sectors.

Els canvis dels hàbits i dels gustos dels consumidors i els avenços tecnològics aplicats al comerç estan en constant transformació i no queda una altra opció que adaptar-se a ells si es vol continuar aixecant la persiana cada dia. A més, aquest espai dinàmic i canviant que serà la botiga del futur farà que hi hagi pocs establiments que perdurin en el temps sense haver-hi fet modificacions i els canvis d’activitats seran més freqüents que avui en dia. Això farà que gairebé no hi hagi botigues històriques.

Davant d’aquest gran desafiament, podríem pensar que estem davant de l’apocalipsi del comerç minorista però de veritat que no ho crec. Les botigues físiques no desapareixeran, però sí que canviarà el paper dels comerços i els venedors hauran d’estar preparats per assumir-lo.

Maite Curto és llicenciada en Periodisme i Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Maite Curto treballa a Catalunya Ràdio des del 1994