Repensar l’avellana després de la tempesta perfecta

«Estan boníssimes les avellanes! La meva dona m’ha dit que miri per YouTube com trencar-les», em diu José, un company de feina informàtic de Martorell, al qual havia obsequiat amb un lot de productes locals tarragonins i també un pot d’avellanes amb closca torrades procedents de la nostra petita explotació agrícola.

És una anècdota que reflecteix la situació que viu la fruita seca al Camp de Tarragona: un gran potencial acompanyat d’un gran desconeixement del consumidor final i afegeixo, d’un gran desconcert en un any desastrós en l’àmbit productiu.

Vaig viure com a periodista les mobilitzacions de l’any 1996, amb assemblees i posteriors talls de carretera els caps de setmana. Aquella onada de protestes va aconseguir guanyar-se l’opinió pública perquè va convertir-se en una lluita d’un territori, que més enllà de la defensa del sector de la fruita seca reivindicava el paper de la pagesia.

Vint anys després el sector s’ha fet vell sense el relleu generacional necessari, s’ha perdut bona part de la superfície conreada i manté una estructura molt fragmentada i poc professionalitzada i, el que és més preocupant, ha perdut aquella autoestima que va permetre mobilitzar tot el territori.

A tot aquest panorama general, aquest any s’han ajuntat tots els factors per generar una tempesta perfecta: caiguda important de la producció, baix rendiment per presència de podrit per les pluges de setembre i preus enfonsats per la devaluació de la lliura turca. Una situació límit que obliga a una profunda reflexió de tots els actors i substituir el discurs victimista per un relat ambiciós, basat en les oportunitats i potencialitats de l’avellana, que són moltes.

Justament aquest octubre per encàrrec del Departament d’Agricultura s’ha presentat el Pla Estratègic per a la valorització de l’avellana, realitzat des del Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci, per Jaume Salvat, una de les persones que més sap de l’avellana a casa nostra.
Si l’anàlisi interna del sector no és especialment bona, l’anàlisi externa presenta un munt d’oportunitats: creix el consum de fruita seca a

Catalunya i les tendències alimentàries prioritzen els productes naturals de qualitat i de proximitat amb una especial preocupació per la salut.

Davant aquest context extern cal construir un relat engrescador i que impliqui tot el sector amb una estratègia coordinada. Fins ara el discurs ha estat dominat per Unió de Pagesos amb el focus en el camp productiu i la dificultat de subsistència dels pagesos.

Cal un lideratge global, com han fet alguns territoris pròxims amb el vi, que posi l’accent en la qualitat i singularitat del producte i amb l’objectiu de fer créixer el consum final en forma de snack, que avui és minoritari (més del 80% de l’avellana es transforma en pasta per altres productes).

Aquest canvi està a l’abast del mateix sector perquè disposa de diferents eines per fer-ho. Una via seria dotar de veritable contingut la Denominació Origen Protegida (DOP) Avellana de Reus, avui amb funcions més voluntarioses i tècniques que com a veritable autoritat. Una altra opció seria crear una Organització Interprofessional Agroalimentària (OIA), una mena de circumscripció econòmica on s’estableixen unes normes comunes en els camps de producció i comercialització, entre d’altres.

Amb una visió homogènia del sector seria fàcil revertir situacions incomprensibles: només l’1,75% de producció d’avellana local està emparada amb el certificat de DOP de Reus, mentre les principals cooperatives mantenen una posició bastant contradictòria pels interessos dels seus socis pagesos.

A propòsit d’això, les noves plantacions fomenten la varietat italiana San Giovanni, que aporta molt rendiment però d’una qualitat més baixa, en detriment de varietats locals com la negreta, tot i els esforços de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) de Reus per millorar-ne el rendiment. Davant d’això, si es posa l’accent en fomentar i desenvolupar el consum final amb un producte singular i de qualitat vinculat al territori, el futur està assegurat perquè tot està per fer encara.

Economista i periodista. Ramon Puig, nascut a Guissona, porta més de mitja vida al Camp de Tarragona, des d’on es desplaça cada dia a treballar a Barcelona, on és director comercial d’una companyia asseguradora d’àmbit català. Va començar la seva trajectòria professional al món del periodisme al Diari de Tarragona