Repetició i coneixement davant de l’anomalia i l’excepció del moment

El botó del 155 és massa llaminer. Aquestes eleccions no són una pura repetició, són el reflex directe del fracàs de la política, del fracàs de la democràcia del coneixement i del triomf de la ignorància

17 diciembre 2017 17:21 | Actualizado a 17 diciembre 2017 17:31
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

El tió ens contempla. Sota l’arbre, i esperant que acabem de fer el pessebre avui mateix, vist que santa Llúcia aquest any ens ha omplert els ulls de llàgrimes, i el recer del cap de setmana que és l’única vàlvula de convivència plena. Amb una agenda farcida de feina, que recupera algun sopar d’empresa, i que va carregada d’assajos de Pastorets, i un objectiu: la molsa.

Haurem d’anar a algun mercat de Nadal per completar una escenografia on mirarem de fer creïble un joc de perspectives i materials diversos. Rius nevats, cases de suro, focs vermells i reis que avancen dalt del gep. La idea ritual, crossa necessària, mentre la correspondència d’aquests dies és subvencionada, i en l’era de la postveritat tot promet un futur millor. 

El tió beu aigua i menja mandarines, i mirem que ens deixi algun missatge que ja desxifrarem. D’aquí a una setmana el farem cagar a cop de bastó. El pensament màgic que il·lumina les cares dels més petits de casa, els carrega les hores d’il·lusió.  

Probablement en gaudeixen més de la repetició d’aquest joc, d’aquesta tradició, perquè de petits encara no hem fet experiència de la caducitat, d’allò que és irrecuperable, tal com diu Daniel Innerarity, bevent de Kierkegaard i Freud. 

La societat del coneixement, que era la gran platja d’arribada de fa uns anys, segueix topant com la vaca cega, amb espais on la ignorància és irreductible. I ja sabeu que les nostres platges i el nostre cel els ocupen els soldats de maniobres. Aquí hi ha la inversió, mentre la societat intel·ligent espera tanda, amb el paperet troquelat a la mà. Tenim el número 155 i haurem d’esperar a dijous vinent per saber on som, qui atén la comanda. Per saber com es gestiona l’excepció.  

La democràcia recula

En l’evolució d’aquesta campanya anòmala, amb candidats a l’exili i a la presó, amb les televisions privades en clar bombardeig, amb la Junta Electoral decantada a prohibir paraules, idees, pensaments, colors i avis en manifestació, la democràcia del coneixement recula. Jutges i guàrdia civil no donen treva i l’amenaça sobre els promotors de l’1 d‘octubre ressona com la veu «atorrentada» d’un civil de visita a una estació de tancs. 

Al 13, allà on es porta la causa que arrenca amb el jutge Vidal, el nou titular ha d’esborrar el seu perfil de Facebook carregat de fílies ultres, i al Suprem, després del ridícul de l’euroordre castiga els presos polítics que encara hi ha a les presons, els Jordis, Oriol Junqueras i Joaquim Forn a passar el Nadal entre reixes, un Nadal sense tió. I el 155 serveix tant per buidar per la força el Museu de Lleida, amb el litigi de Sixena, com per acabar liquidant el Diplocat, el consorci públic i privat de la diplomàcia catalana i algunes mesures de la Hisenda pròpia (no podrà centralitzat els impostos estatals) que més d’un partit porta als seus programes.

La retirada de llaços grocs

I enmig d’això la ridiculesa de dedicar els Mossos a retirar llaços grocs de les dependències de la Generalitat, ja sigui d’arbres de Nadal o passadissos. El 155 a ritme exprés abans del 21-D. Que exhibir musculatura forma part de la pugna que tenen ara mateix les diferents forces constitucionalistes. I això només és una mostra de l’anomalia, de l’excepció del moment, d’una campanya d’unes eleccions que no són com les altres, que no són una pura repetició, que són el reflex directe del fracàs de la política, el fracàs de la democràcia del coneixement i del triomf de la ignorància. Hi ha qui ja augura que les eleccions catalanes s’hauran de repetir perquè deixaran un marc ingovernable. I si tornem a filòsofs com Kierkegaard, Deleuze o Derrida trobarem que la repetició és una cosa impossible, una falsificació. La repetició mai és pura i el botó del 155 és massa llaminer. Acabarem de fer pessebre... i que el riu de paper de plata faci brillar el coneixement que ens quedi.

*Xavier Graset dirigeix i presenta ‘Més324’ (TV3), col·labora a Catalunya Ràdio, on fa el programa ‘Líquids’ i n’havia fet altres com ‘L’Oracle’. Va començar a Ràdio Salou i va ser promotor de Canal Reus TV

Comentarios
Multimedia Diari