Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Reus, Girona i campionat d'aeroports. La polèmica aeronàutica és la paradoxa del sud i del nord

Un debat casolà. Les inversions als aeroports de Reus i Girona revifen tradicionals greuges i recels entre comarques catalanes i amaguen problemes comuns molt més greus

Joaquim Roglan

Whatsapp
La Mirada. Per Joaquim Rogran: '

La Mirada. Per Joaquim Rogran: '

L’aeroport de Reus arriba al Senat. El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, nega que hi hagi menys inversió i promet un nou pla director per a l’any que ve. Mentre els polítics emboliquen la troca, Reus és l’aeroport amb més creixement de Catalunya i d’Espanya, segons les estadístiques comparades de passatgers i vols de l’any 2017. Els aeroports de Barcelona, Girona i d’altres també han crescut, però amb menys percentatge. Estadístiques, xifres i enquestes són aspres i tothom les interpreta segons els seus interessos. D’altra banda, l’aeroport de Girona ha crescut menys que el de Reus, encara que mou quasi un milió més de passatgers, el supera en més de tres mil vols anuals i en operacions de mercaderies. A més, Aena promet a Girona una allau de milions a fi i efecte de reconvertir-la en una quarta pista de l’aeroport de Barcelona.

Una enquesta del Diari indica que la majoria dels tarragonins creuen que el Govern central beneficia més els interessos de Girona. I el director del Diari de Girona escriu: «El més paradoxal és que mentre a Tarragona clamen al cel per la inversió de l’Estat a l’aeroport de Girona, aquí l’anunci s’hagi rebut amb recel i gairebé despectivament». Argumenta: «És allò tan nostrat del localisme i l’enveja». Afegeix: «A Catalunya, tothom vol tenir un polígon industrial al seu municipi, una estació de tren al costat de casa seva i un aeroport proper». Opina: «Les forces vives de Tarragona s’han indignat per l’aposta de Foment amb l’aeroport de Girona». Com a proves que «Tarragona no es pot queixar», aporta la decisió «d’haver ubicat Port Aventura a la Costa Daurada, el parc d’atraccions a Tarragona, el Ral·li Catalunya del campionat mundial que se celebrava a Lloret de Mar». Deixa clar que no ho critica i fa autocrítica del tarannà gironí. 

Experts en estadístiques i percentatges calculen que a les tretze companyies aèries que operen a Reus caldria sumar-hi més destinacions i consideren que això serà impossible fins que arribi Vueling. 

Mentre a Tarragona clamen al cel per la inversió a Girona, allà l’anunci s’ha rebut amb recel 

Mentrestant, el creixement de Reus serà limitat i moltes persones de les comarques de Tarragona es veuran obligades a continuar viatjant a Barcelona per volar a destinacions més diversificades. És el debat sobre la teoria del vas mig ple o mig buit, i són inevitables les comparacions més o menys odioses, la rivalitat per conquerir nous mercats i els tradicionals recels i greuges entre les terres catalanes del nord i del sud.

La nova polèmica aeroportuària amaga les vergonyes de la xarxa ferroviària, la necessitat del corredor del Mediterrani, el desgraciat estat de les carreteres i autopistes, i les misèries del transport públic arreu de Catalunya. La competició d’estadístiques econòmiques i xifres de turistes entre aeroports del sud i del nord oblida el valor incalculable i intangible que aporta que milers de persones puguin sortir volant de les seves poblacions per conèixer altres països i passar un cap de setmana de compres a París o Londres. Un fet, ara ja normal i quotidià, que obre finestres al món, modernitza les mentalitats i canvia els costums. Quina mestressa de casa o quin pagès ho podia imaginar fa trenta anys? Quants estudiants d’aquella època podien anar en avió a estudiar a escoles i universitats estrangeres? Quanta mainada vola ara en viatges de final de curs per aprendre la cultura o idiomes d’altres països? Quantes enamorades llunes de mel a llunyans paradisos fiscals? 

Les simpaties i antipaties entre Reus i Tarragona són les mateixes de Girona i Figueres

Sense fer volar coloms i tocant de peus a terra, és fàcil trobar persones de Reus que no han visitat mai Girona, i persones de Girona que no coneixen Reus. Si ho fessin, comprovarien que les simpaties i antipaties entre Reus i Tarragona són les mateixes que entre Girona i Figueres. I sabrien que molts viatgers de les comarques del nord preferien anar a l’aeroport de Perpinyà i no al de Barcelona perquè els vols interiors des de França són més econòmics. Retornant a les xifres i a les històries locals i sentimentals, algú ha calculat mai quants milers d’homes van fer el servei militar a la Base Aérea de Reus entre 1935 i 1982? Però recordar la mili suposa ser antic. I ara toca ser modern i guanyar campionats estadístics.

* Periodista. Amb arrels familiars a la Terra Alta, Joaquim Roglan va ser corresponsal a Ràdio Reus i cofundador d’Informes-Ebre. Professor universitari, ha treballat als principals mitjans de comunicació de Catalunya i ha escrit vint llibres. Viu retirat a l’Empordanet.  

Temas

Comentarios

Lea También