'Riquesa' energètica

Arran de l’inici de la crisi econòmica, els casos de pobresa energètica han anat augmentant de forma desmesurada i la resposta de les elèctriques i dels governs ha estat encarir el rebut de la llum en els darrers anys. Això ha portat que Espanya sigui un dels estats europeus on és més cara és l’electricitat. Fruit d’això el Govern de Catalunya, al juliol del 2015, va aprovar un decret conegut popularment com ‘La pobresa energètica’. Aquest tipus de pobresa s’entén com la incapacitat d’una llar de satisfer una quantitat mínima de serveis de l’energia per a les seves necessitats bàsiques, com per exemple mantenir l’habitatge en unes condicions de climatització adequades per a la salut. Aquest decret impedia el tall de subministrament elèctric a les persones en situació de vulnerabilitat econòmica, sempre sota la valoració dels Serveis Socials.

Però a data del 8 d’abril, el Tribunal Constitucional ha dictat una sentència que anul·la aquest decret i el motiu expressat és la «invasió estatal bàsica en matèria del règim energètic». Però, realment importa de qui és competència una matèria quan es tracta d’una greu violació dels drets humans? Això contrasta amb els 1206 milions d’euros que ha obtingut de benefici l’elèctrica espanyola l’any 2015, duplicant els beneficis de les elèctriques europees.

És per aquest motiu que és imperatiu que reaccionem i pressionem les administracions perquè prenguin mesures efectives per posar fi a aquesta situació i que no és suficient amb els procediments d’intervenció actual. L’anul·lació d’aquest decret és una falta de respecte.

No s’ha d’oblidar que la llei ha d’estar al servei del ciutadà, no al revés; i que el benestar d’una societat hauria de ser l’objectiu primordial d’un país, abans de superar el benefici de l’elèctrica espanyola any rere any.