Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Rojos i maricons. ‘Sálvame’ i els baluards de la societat oberta i tolerant

Programa d’entreteniment. Els mèrits de Jorge Javier Vázquezsón molts i variats en el camp del ‘showbusiness’. Però entre ellsno figura el d’ajudar a enfortir una societat democràtica

Josep Martí Blanch

Whatsapp
Josep Martí

Josep Martí

L’esquerra espanyola ja té un nou sant a qui resar: Jorge Javier Vázquez. El presentador de Sálvame, home llegit, culte i de mèrits professionals gens discutibles, és la nova llum que guia la resistència progressista davant les hosts illetrades de la dreta. El seu, sabem ara, és un programa de rojos i maricons, i a qui no li agradi que canviï de canal. Ha estat així que l’estrella televisiva, atrevint-se en horari de màxima audiència a definir amb dues paraules el seu programa, «rojos y maricones», ha quedat investit com la nova patum de l’esquerra.

Ara podríem establir una teoria que aparentés fins i tot solidesa en el cas que aconseguíssim presentar-la amb prou maquillatge i amb un embolcall encertat. Diria així: Jorge Javier Vázquez és la manera moderna i efectiva de fer realitat la tesi principal d’Antonio Gramsci que, com sabem, situava la necessitat de guanyar primer l’hegemonia cultural com a pas ineluctable per fer possible una societat veritablement socialista i igualitària. 

El nou heroi progressista ha vingut treballant abnegadament des de fa molts anys amb un únic objectiu sota el braç: fer un món millor, més lliure, més igual i més fraternal. Fins ara, tot això havia de dissimular-se per no aixecar recels, reserves i hostilitats innecessàries, però havia arribat el moment de fer-ho públic i ensenyar les cartes.

La manera, una mica barroera, fou la d’anunciar a l’audiència que el seu és un programa de rojos i maricons. Va ser escoltar-ho i molta gent amb càrrec públic guanyat amb les sigles de l’esquerra va córrer a cantar les lloances del presentador que porta damunt l’esquena una llosa tan pesada com la de capgirar el món per a bé. L’extrema dreta ho té fomut. Jorge Javier Vázquez, rojos y maricones mediant, els plantarà cara i els deixarà amb un pas de nas. Vet aquí un gos, vet aquí un gat, que aquest conte s’ha acabat.

Posem-nos seriosos. Els mèrits de Jorge Javier Vázquez són molts i variats en el camp del showbusiness. Però entre ells no figura el d’ajudar a enfortir una societat democràtica. El seu és un programa pensat per satisfer instints baixos i barroers. Res més. Per entretenir amb l’entrecuix d’uns i els insults d’altres. Per fer passar l’estona a audiències adotzenades que no volen esgotar-se havent de parar atenció a matisos, serrells i diferents punts de vista plantejats de manera respectuosa. Això és el que ens ofereix el Jorge Javier Vázquez televisiu. Aquest, encara que ara alguns pretenguin vestir el programa amb les més altes pretensions, és fins ara el seu límit.

La narrativa del nou sant progressista diu que Jorge Javier Vázquez sap connectar amb la gent perquè ve de pobre i això li dona l’avantatge competitiu de saber quins plats han de servir-se per satisfer la gent normal.  Tampoc això és veritat. Que per seduir audiències només cal posar famosos a parlar de les seves misèries o tractar la política com si fos un combat de boxa fa temps que és sabut. És el que també sap i executa perfectament Abascal en el camp de la política.

No voldria ara que se’m confongués amb una mena d’inquisidor televisiu que somia amb una televisió on només es passen documentals de La 2. No van per aquí els trets. L’entreteniment banal, la xafarderia, el deixar passar la vida amorrat a una pantalla creient reals les baralles i els insults produïts a base de guió i talonari forma part de l’espectacle. I és conegut que el Show must go on. Som com som, no com ens agradaria ser.

Ara bé, tinguem clar que entre les moltes coses que expliquen la puixança dels populismes del present, és igual que siguin d’esquerra, dreta o migcampistes, hi ha el paper embrutidor, crispant i barroer d’algunes televisions privades (de tot el món) que porten ja molts anys atiant els més baixos instints de la ciutadania i donant-los pinso fàcil de digerir. Jorge Javier Vázquez pot agafar un micròfon i cridar ben fort que el seu és un programa de «rojos i maricons», però per fort que ho digui no aconseguirà convertir aquesta cosa que porta anys servint-nos en un baluard de la societat oberta i tolerant. 

El seu no és un programa de rojos i maricons, encara que ell faci bandera de les dues coses. És un programa transversal, que mira tothom i que no té cap més aspiració que guanyar audiència i diners a costa d’un model d’entreteniment imbatible a l’hora de retenir el favor dels teleespectadors. Felicitats per l’èxit!

Però compte amb els responsables polítics que s’han enlluernat amb aquest tipus de prescriptors. Ni l’esquerra ni la dreta democràtiques, ni tampoc les persones de tarannà liberal tenen res a guanyar amb el que Sálvame ens proposa. A la llarga, d’aquests adobs, només en surten males herbes.

Josep Martí és ‘calero’, és a dir, de l’Ametlla de Mar. És periodista i consultor de comunicació.

Temas

Comentarios

Lea También