Ros-Camps

Em dol el conflicte familiar a l’Ajuntament de Lleida. Sí, la guerra Ros-Camps no és un xoc polític. És un drama familiar. Quan Pasqual Maragall assoleix la Generalitat, truca a l’Antoni Siurana, llavors alcalde de Lleida, i li pregunta: «L’Àngel Ros està prou madur per ser alcalde?». Siurana contesta: «Home, té cinquanta anys, si encara no ha madurat, ja no ho farà mai». I Maragall replica: «Doncs tu, Antoni, ets conseller d’Agricultura i l’Àngel serà alcalde de Lleida». L’altre candidat era el tinent d’alcalde Josep M. Llop. Marta Camps dóna suport a Ros que sempre reitera que «els lideratges i les alcaldies molt llargues s’han acabat». Però Ros perd la batalla per liderar el PSC i anuncia que es tornarà a presentar al quart mandat a la Paeria. Camps, que havia dirigit les campanyes victorioses de Ros, que era la presidenta de l’òrgan que regia l’Ajuntament, que havia reemplaçat Ros a la primera secretaria del PSC a Lleida, veu estroncat l’anhel de ser alcaldessa. I mata el pare.