Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Rússia mostra la seva cara més amable durant la gran festa del futbol

Deixar de ser la dolenta de la pel·lícula i obrir-se al món. Moscou vol aprofitar l’oportunitat que li ofereix el Mundial de futbol per desfer-se dela imatge de país hostil i enfrontat amb part de la comunitat internacional 

Natàlia Boronat

Whatsapp

Rússia ha superat amb bona nota la primera fase del Mundial de futbol del 2018 tant en qüestions organitzatives i de seguretat com en el joc de la seva selecció, que ha aconseguit arribar a vuitens de final. Avui tot el país està a l’expectativa del partit entre la selecció amfitriona i Espanya.

A aquesta doble victòria se suma l’èxit diplomàtic de Vladímir Putin que amb la celebració, de moment sense grans incidents, del gran esdeveniment esportiu de l’any i la gran afluència de visitants i de delegacions oficials ha demostrat que Rússia no està tan aïllada com sovint la vol fer sentir la política internacional amb les seves guerres d’acusacions que Moscou ha interferit en processos polèmics en altres països. 

Rússia també està immersa en una guerra de sancions amb els països occidentals que l’acusen d’estar darrere del conflicte d’Ucraïna i d’haver-se annexionat la península de Crimea saltant-se el dret internacional i que han perjudicat l’economia russa.

Precisament l’ombra d’aquest conflicte és una de les amenaces que planaven sobre el Mundial, ja que el cineasta ucraïnès Oleg Sentsov, condemnat per un tribunal rus a vint anys de presó per presumptes activitats terroristes a Crimea, fa gairebé cinquanta dies que està en vaga de fam indefinida fins que no s’alliberin tots els presos polítics ucraïnesos que es troben en territori rus.

Hi ha molts altres casos de persones que segons els activistes estan injustament a la presó, com els dos treballadors de l’organització de defensa dels drets humans Memorial. Els qui denuncien les injustícies esperaven que el Mundial fos una tribuna per fer-se sentir, però de moment no estan tenint gaire ressò. Les que sí que han aconseguit una victòria són les dones seguidores de la selecció iraniana que s’han pogut fer veure per reivindicar el seu dret a anar també als estadis de futbol del seu país. 

La bandera de l’arc de Sant Martí

A l’estranger també es parlava molt de les amenaces dels ultres russos que han protagonitzat baralles a Europa o de l’hostilitat cap al col·lectiu LGBT. Els ultres russos de moment no han protagonitzat cap incident i per primera vegada s’ha vist la bandera de l’arc de Sant Martí del col·lectiu LGBT en un estadi rus.

S’espera que la gran afluència de visitants, i això que la majoria d’agències que reben grans grups de turistes d’Europa i d’Amèrica han fet una pausa durant el Mundial per la dificultat de trobar hotels, deixi molts beneficis econòmics i tothom intenta beneficiar-se d’alguna manera dels turistes.

Durant el campionat almenys 550.000 persones estrangeres, que són les que estan identificades pel Fan ID de la FIFA, obligatori en aquest Mundial per comprar entrades als estadis, visitaran Rússia i també delegacions oficials de molts dels països participants. Avui, per exemple, es preveu que el rei d’Espanya vegi el partit a l’estadi Luzhnikí de Moscou, tot i que sembla que Putin no l’honrarà amb la seva presència. 

Tots aquests visitants s’estan trobant una Rússia que vol ser acollidora, que està cansada que la titllin de ser la dolenta de la pel·lícula i que vol aprofitar aquesta oportunitat per obrir-se al món. Tot i que aquest sigui el missatge oficial que s’ha volgut transmetre, aquesta és la sensació que es percep als carrers de Moscou, per on passen la majoria d’aficionats que van de camí cap a alguna de les altres deu ciutats seu. 

Encara que s’hagin limitat els drets de reunió i de manifestació durant el Mundial i s’intenti restringir el consum d’alcohol, la sensació al centre de la capital russa, inundada d’aficionats d’arreu del món que han vingut a animar les seves seleccions i a passar-s’ho bé, és que Moscou viu en una festa continua on fins i tot les forces de seguretat mostren la seva cara amable. 

 

Periodista. Nascuda a Salomó, té un vincle molt fort amb el Camp de Tarragona, on torna regularment a carregar piles. Viu a Moscou i des de fa més de 20 anys que observa l’evolució de l’espai postsoviètic, primer com a estudiant i després treballant de lectora de català, guia turística i periodista. Ha col·laborat amb molts mitjans catalans i actualment escriu amb regularitat al diari ‘Ara’.

Temas

Comentarios

Lea También