Rússia recorda amb grans desfilades navals el potencial de la seva armada. Putin com els emperadors

Aleksandre III, l’emperador que va governar l’Imperi rus entre 1881 i 1894, va dir tantes vegades als seus ministres que Rússia tenia dos aliats fidels, l’exèrcit i la flota, que aquesta frase es va popularitzar molt i ha arribat als nostres dies com una mena de dita que tots els russos coneixen.

Han passat 130 anys i en certa manera Vladímir Putin  continua pensant en les categories dels emperadors russos i aprofita totes les oportunitats que té per demostrar al món el potencial de l’exèrcit i la flota de Rússia i fomentar el militarisme entre els seus ciutadans. 

Acostumats ja a la majestuosa desfilada de la tècnica militar pesant orgull de l’exèrcit rus a Moscou el 9 de maig, quan es commemora la victòria contra l’Alemanya de Hitler a la Segona Guerra Mundial, ara a Sant Petersburg s’està instaurant la tradició d’una gran desfilada militar naval a les aigües del riu Nevà.

Aquesta ciutat va ser fundada precisament a principis del segle XVIII com una sortida al mar Bàltic en uns moments en què Pere I anava guanyant terreny als suecs i va ser capital de l’Imperi tsarista rus entre el 1712 i el 1917. 

Diumenge passat, amb motiu del Dia de la Marina de guerra, que se celebra l’últim diumenge de juliol, Sant Petersburg va ser l’escenari d’una majestuosa desfilada d’una quarantena d’unitats de la marina de guerra acompanyada d’aviació naval que anava dibuixant al cel els colors de la bandera russa. 

El Dia de la Marina de guerra és una festa dels militars que es remunta a temps soviètics però des de fa uns anys s’ha popularitzat molt i milers de russos viatgen a les deu ciutats de Rússia amb ports militars importants que celebren aquesta festa. Sant Petersburg és l’escenari de la desfilada naval principal i per això és la que presideix Vladímir Putin i des de fa dos anys se celebra amb molta esplendor. Putin va destacar en el seu discurs que «des de fa tres segles, l’Armada certifica l’estatus de Rússia com una gran potència naval capaç de defensar els seus interessos nacionals».

Durant dues setmanes es poden veure els vaixells militars al centre de Sant Petersburg com si protegissin d’un atac dels revolucionaris el Palau d’hivern, l’antiga residència dels tsars i seu ara del museu Ermitage i on va tenir lloc un dels cops definitius de la revolució bolxevic de 1917 que es va carregar tot el règim anterior. 

Per molts russos aquest tipus de festes en què es ressalta la força militar de Rússia són motiu d’orgull, mentre que per d’altres amb aquestes celebracions es potencia massa el patriotisme i el militarisme en uns moments que bona part dels ciutadans estan molt preocupats per temes socials, com la polèmica reforma del sistema de pensions que allargarà l’edat de jubilació i que està començant a provocar una onada de protestes arreu del país.

Aquestes festes dirigides des de l’estat sempre estan carregades d’inconvenients com si la confusió fos part de l’espectacle organitzat per les autoritats perquè és gairebé impossible saber amb antelació quins trams de la ciutat estaran tallats. 

Entre les altres ciutats que també fan desfilada naval destaquen Vladivostok, seu de la Flota del Pacífic, una ciutat que s’ha desenvolupat molt des que el 2012 se celebrés una cimera dels països que participen en el Fòrum de Cooperació Àsia Pacífic, i Sebastopol, l’estratègic port militar de la península de Crimea i seu de la Flota del mar Negre.

Precisament la sortida al mar Negre primer i el domini de la península de Crimea més endavant han estat objectius importants de la política de Rússia des de fa 250 anys. Actualment encara és un dels motius de conflicte amb Ucraïna i amb Occident, que no accepten que Moscou s’annexionés la península el 2014 després d’un polèmic referèndum.

Periodista. Nascuda a Salomó, té un vincle molt fort amb el Camp de Tarragona, on torna regularment a carregar piles. Viu a Moscou i des de fa més de 20 anys que observa l’evolució de l’espai post soviètic, primer com a estudiant i després treballant de lectora de català, guia turística i periodista. Ha col·laborat amb molts mitjans catalans i actualment escriu amb regularitat al diari ‘Ara’.