S'acabaran les retallades

Molt aviat el conseller Boi Ruiz anunciarà que la unitat d’hemodinàmica del Joan XXIII, que tenia fins ara un horari restringit, passarà a ser un servei de 24 hores. Tota retallada de serveis sanitaris té un alt risc i és evident que ningú pren decisions restrictives perquè hi hagi desgràcies, però és ben cert que es tractava d’una conseqüència previsible, tot i que poc probable. Tant de bo la mort de l’Enrique Gheron, el farmacèutic de Torreforta, sigui l’última que es produeixi per una retallada de serveis. El meu record sincer i les meves oracions per a la seva família.

Quan s’ha de retallar algun servei sanitari sempre ens diuen que s’ha fet perquè no hi havia més remei. Ens ho hem de creure. Bé, si aquesta unitat no es podia tenir oberta 24 hores, com és que ara sí que es pot? Si el pressupost no s’ha augmentat serà perquè s’ha retallat d’una altra partida amb menys risc mediàtic. No vull fer demagògia, i menys quan parlem de persones reals amb famílies al darrere, però les coses són així. De la mateixa manera que el preu de les coses té més a veure amb el que la gent està disposada a pagar que amb el seu cost real, podríem dir que quan s’ha de retallar es millor fer-ho en tot allò que no tingui greus repercussions mediàtiques.

Les retallades en educació no tenen unes conseqüències tan immediates com les sanitàries però a la llarga són també molt greus. Si els sembla car el cost per alumne i any, pensem quin serà el cost social i econòmic d’una persona jove que no s’integri en la societat i acabi sense un projecte personal que valgui la pena. El percentatge del PIB que destinem a educació a l’Estat espanyol és del 4,7%, encara lluny del 5,3% que és la mitjana europea amb uns resultats més que satisfactoris. Em pregunto, l’augment del creixement econòmic que alguns ja situen entre el 2 i el 3 % per aquest any 2015, tindrà repercussions en el pressupostos d’educació i de sanitat?