Sainet postnadalenc

La feblesa del govern no és invenció dels grups de l’oposició, és una realitat contrastable

Sandra Ramos García

Whatsapp
Sainet postnadalenc

Sainet postnadalenc

La primera vegada que algú em va parlar de moció de censura a l’Ajuntament de Tarragona, devia ser pel setembre de 2019. El govern no portava ni tres mesos a la plaça de la Font quan va començar el «rum-rum» d’«alguna cosa heu de fer», que dura fins el dia d’avui. En una conversa anterior, algú ja donava per fet l’entrada del PSC al govern local amb un pacte amb ERC, i tot això en trobades amb persones de fora de l’àmbit de la política i tots poc sospitosos de ser votants socialistes. I aquestes converses de cafè, dins i fora la de la casa consistorial, no han parat de llavors ençà. Quan algú governa en una coalició de dos partits que reuneixen nou consellers i conselleres, que van perdre les eleccions i per mantenir l’alcaldia necessiten el suport extern de dos formacions polítiques més, que aporten cinc vots, la inestabilitat està garantida. La feblesa del govern, el fet sobrevingut que la ciutat s’hagi quedat sense POUM, la manca de lideratge territorial absoluta i la consegüent pèrdua de capitalitat, desaparèixer de l’escena de negociacions vitals per la ciutat com és el transport ferroviari, la paralització de tota mena de projectes i la venda constant de fum i titulars no són invenció dels grups de l’oposició, és una realitat contrastable. 

Entre el mateix equip de govern i els grups que hi donen suport no deixen de mirar-se de reüll constantment i tothom és presoner de les seves circumstàncies. La CUP no pot fer res més que donar suport a l’actual alcalde Ricomà (ERC), per poc que li agradi, perquè qualsevol alternativa li sembla inacceptable i, a més, les convertiria en totalment irrellevants. La portaveu de la CUP, Laia Estrada, va acomplir amb el seu programa electoral el dia del ple d’investidura i ara ha de fer escarafalls i sobreactuacions per fer suar al govern, però d’aquí no passaran malgrat que les seves contínues contradiccions. I el govern ja en comença a ser prou conscient.

El portaveu de Junts per Tarragona, Dídac Nadal, està molt còmode sent «alcalde dels mercats», una situació de lluïment i poc desgast, però no comparteix amb el tinent d’alcalde Xavier Puig (ERC), ni amb els convidats de pedra d’En Comú Podem, el futur urbanístic de la ciutat, entre altres qüestions. I no cal ni parlar del govern, més preocupats pel futur propi que pel de la ciutat que han de pilotar.

I davant d’un resultat incert de cara al 14-F, on l’ascens del PSC fa perdre la son a més d’un i més d’una, tothom comença a posar-se molt nerviós. I presenciem un vodevil de fantasies conspiranoiques, d’acusacions de deslleialtats, «dimes y diretes», i de més escarafalls i cortines de fum per intentar distreure a la ciutadania d’una gestió que no està a l’altura de Tarragona. I embolica que fa fort! Si ara hi ha necessitat de donar-se cops de colze per veure qui és més fidel a l’alcalde Ricomà i qui fa més punts per entrar al govern, com a mínim que ens deixin fora de la picabaralla. El que és evident és que l’única alternativa per tenir un govern estable a Tarragona, que posi seny a tot aquest desgavell, passa pel lideratge del PSC. Qui vulgui que s’entretingui amb el sainet post nadalenc, nosaltres continuem treballant per la nostra estimada ciutat.

Sandra Ramos García: Portaveu del Grup Municipal Socialista a l'Ajuntament de Tarragona.

Temas

Comentarios

Lea También