Salou ha quedat fora del Corredor del Mediterrani. Tarragona també

El que havia de ser una de les grans infraestructures per aquest territori va camí de convertir-se en un autèntic desastre i sembla que encara no en som conscients. Han sigut més de vint anys d’obres, de promeses incomplertes i de calendaris que s’han anat posposant. Més de 700 milions d’euros invertits i el dia d’avui, quan només falten deu dies perquè la nova variant entri en funcionament, no ens vulguem adonar que la història d’aquest projecte és la d’un fracàs col·lectiu.

El Ministeri de Foment no ha estat a l’altura de les circumstàncies. O millor dit, no ho han estat els diferents governs que han passat per Madrid i que han permès que en aquests pocs més de 40 quilòmetres entre Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant i Tarragona hi segueixi havent un dels últims colls d’ampolla de la xarxa ferroviària espanyola. 

Adif tampoc està lliure de culpa. Està clar que el ritme de les obres depèn de la disponibilitat pressupostària, però el disseny de la infraestructura s’ha tingut en compte només d’acord amb la millora dels temps de viatge entre Barcelona i València. I aquí segurament el territori també té la seva part de responsabilitat. Les batalles de campanar estèrils han demostrat que no van enlloc quan projectes com l’estació intermodal segueixen en un calaix i no s’ha aconseguit que tirin endavant. 

I ara què? Doncs, per una banda ens trobem que Renfe, que ha de ser l’operador de la nova línia, ha fet una proposta de servei que dona molt a desitjar i, per l’altre, uns municipis i una Generalitat que segueixen d’esquena a la realitat. Què passarà a partir del dia 13? Quants ciutadans de Salou aniran a agafar el tren a l’estació del carrer Carles Roig i s’adonaran aquell mateix dia que per allí ja no passen els trens? Són conscients els salouencs que només tindran quatre combois directes amb Barcelona i que a l’hivern aquesta oferta es veurà reduïda a tres?

Renfe no ha fet una proposta pensada en millorar el servei del Camp de Tarragona ni de Terres de l’Ebre. Ahir mateix, l’operador enviava una nota de premsa en la qual s’apuntava que a partir del pròxim dia 13 el temps de viatge en els nous serveis Euromed que connecten Barcelona amb València permetran desplaçar-se entre totes dues ciutats des de 2 hores i 35 minuts.

Són conscients els salouencs que només tindran quatre combois directes amb Barcelona i que a l’hivern aquesta oferta es veurà reduïda a tres?

En aquesta mateixa nota es parlava que es diversificarà l’oferta entre totes dues comunitats amb vuit serveis Euromed, a través de Camp de Tarragona, i cinc Talgos, que seguiran circulant per la via convencional. En les 24 línies d’aquesta nota no es mencionava enlloc què passarà amb els viatgers de la demarcació de Tarragona, que els Euromed deixaran de passar per Tarragona ciutat o que Salou i Cambrils es trobaran amb més de 600.000 viatgers a l’any que hauran de canviar completament els seus hàbits de transport públic.

Tampoc es feia menció que pels viatgers de les Terres de l’Ebre, la reducció del temps de viatge amb la nova variant fins a Barcelona tan sols serà de com a màxim vuit minuts. Una situació que no aconsegueix compensar l’operació de «maquillatge» que es va fer dels horaris l’any 2016, quan es van incloure els retards permanents de la R-16 dintre dels horaris i que es va dir que seria provisional, fins a l’entrada en funcionament de la nova infraestructura.

I enmig d’aquest panorama què fa la Generalitat? No oblidem que l’Administració catalana té competències en matèria de Rodalies i Regionals i que ambdós serveis es veuran clarament afectats pel redisseny del mapa ferroviari. Tanmateix, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha preferit seguir donant les culpes a Adif i Renfe d’unes mancances que ara, quan comença a ser massa tard, tothom ja es veu a sobre.

Ens trobem davant d’una situació insòlita. Entrarà en funcionament una nova línia, mentre un tram vell queda desafectat, alterant el servei que cada dia reben milers d’usuaris. Quina resposta donarà el Govern a aquells viatgers que a partir del dia 13 vagin a agafar el tren a l’estació de Salou i vegin que s’han de desplaçar fins a PortAventura?

S’ha previst una millora de les connexions amb autobús que reforci les comunicacions entre els diferents municipis, que quedaran del tot fragmentades? Té sentit que, ara que tots parlem d’emergència climàtica i de la necessitat d’apostar pel transport públic, ens seguim plantejant d’eliminar una via altament consolidada i amb una forta demanda? I mentre no estigui enllestit el TramCamp, que en el millor dels casos caldrà esperar quatre o cinc anys, seguiran Salou i Cambrils incomunicades ferroviàriament?

Queden masses interrogants per resoldre. Alcaldes que haurien de començar a informar els seus ciutadans de quina realitat els ve a sobre i governs que hauran de posar solucions i no podran seguir donant permanentment la culpa a Madrid.

Mentrestant, Renfe ja ha informat que els sis serveis Euromed que comunicaran la Comunitat Valenciana amb Barcelona arribaran fins a Girona i Figueres, sense necessitat de fer transbord a la capital catalana. Salou ha quedat fora del Corredor del Mediterrani. Tarragona també. Allí a dalt, sense la necessitat d’esperar-se més de vint anys els hi ha sortit millor.