Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Salut per molts anys

L´Hospital Sant Joan de Reus està infrautilitzat i costarà més amortitzar-lo
Whatsapp

Sabem des de temps immemorials que des de l’Ajuntament intenta protegir, cuidar, blindar el comerç reusenc (que són negocis i associacions d’àmbit privat), com a fet diferenciador i de qualitat de ciutat i, cal dir-ho, ens va força bé.

Des d’aquesta òptica d’optimització del «patrimoni local», es fa difícil entendre com, des del mateix Ajuntament, no es potenciï decididament i seriosament el nou Hospital de Sant Joan com a factor principal del «Ser i Fer reusenc» de principis d’aquest segle. Totes les persones majors d’edat tenen clar que la salut és el bé més preuat del que disposem i podem gaudir durant la vida. Doncs bé, al llarg de la vida, en algun moment determinat, tothom pot patir un deteriorament important de la seva salut, sigui sobtat i temporal, sigui més llarg, progressiu o, fins i tot, permanent o degeneratiu.

És, en aquestes ocasions, quan cal disposar d’un «sistema sanitari» que sigui proper, accessible, tecnològicament avançat i amb uns equips humans amb coneixements, habilitats, empatia i il·lusió per fer de forma excel·lent la seva delicada feina de cada minut del dia o de la nit.

A Reus tenim –de propietat municipal– l’Hospital Universitari Sant Joan com a eix central de la xarxa d’assistència sanitària de l’ampli àmbit economicosocial i territorial que ens envolta. Passa, però que des que es va modernitzar radicalment fa uns cinc anys, s’està infrautilitzant.

És a dir, funciona de forma parcial per tot allò que «els polítics professionals» en diuen molt correcta, però cínicament: «racionalització dels serveis, sostenibilitat del sistema, lleus retallades temporals…», mentre els dirigents polítics locals (els nostres?) –per cert, els d’ara i els dels darrers anys!– miren dissimuladament cap a un altre costat i, entretinguts com estan intentant tapar-se les vergonyes mútues, encara no han entès què tenen entre mans, ni en saben treure profit.

Així, l’hospital infrautilitzat presta (ofereix) als ciutadans menys serveis i de forma més lenta (grans llistes d’espera). Per tant, també costarà més d’amortitzar, mentre que els molts metres quadrats construïts, actualment tancats i sense estrenar, també generen un cost real.

Els dirigents locals tampoc saben, ni s’han adonat, que en ple segle XXI, en un món i en un entorn globalitzat, amb noves tecnologies, comerç i gestions per xarxa… totes les qüestions relacionades amb la salut i l’hospital com a eix, esdevenen el factor més important –potser el principal– què disposa Reus per atraure i apropar moltes persones a la ciutat. Perquè, avui i per ara, «ens visiten, ens fan plaques i ressonàncies, ens posen un guix, ens operen, ens fan quimioteràpia…» de forma personal, presencial i intransferible (no virtualment).

D’aquesta manera, les persones malaltes i els seus acompanyants tenen necessitat vital d’anar i venir, d’estar, de conviure i, en fi… «De viure Reus».

És el moment. Necessitem un canvi radical i alhora assenyat amb nous i millors cervells. Salut per molts anys!

Temas

  • OPINIÓN & BLOGS

Comentarios

Lea También