Salvem la Part Alta

Sabem que els orígens de Tarragona es troben en la Tarraco romana, construïda ja fa més de dos mil·lennis (219 aC a 496 dC), havent estat la capital de la Hispania Citerior Tarraconensis. L’antiga Tarraco fou una gran urbs on una munió ingent de funcionaris vinguts de Roma, alts dignataris i l’emperador August hi varen residir. Dintre del seu recinte, emmurallat per defensar-se d’incursions d’altres pobles, es desenvolupava la vida dels seus habitants i és on tenien lloc els actes de la vida social i política. Aquest espai es correspon a l’àrea avui dita Part Alta.

La Tarragona medieval va romandre tancada dins la muralla, construïda damunt de les runes de la ciutat romana, habitada per gent vinguda d’altres entorns de Catalunya, essent aleshores seu Metropolitana i Primada, tot un prestigi per a la ciutat. En la Guerra del Francès de 1811, els pobladors varen romandre tancats dintre les muralles de la ciutat per defensar-se.

Tot el que s’ha dit fins aquí demostra que la Tarragona d’avui és el producte de molts factors històrics, tant positius com negatius, i que tots ells s’han desenvolupat indubtablement dintre de l’antic recinte emmurallat. L’expansió de la ciutat va suposar l’enderrocament de part de la muralla pel sector sud (Rambla Vella), obrint-se cap a mar d’una manera ordenada, segons el Plan de Ensanche de 1924 fins al 1964, que comença un canvi d’ordenació del territori per la Ley del Suelo, regulació incipient del que avui és la Llei d’Urbanisme de Catalunya, Llei 3/2012, de 22 de febrer.

Ara s’acaba de celebrar que fa vint anys Tarragona va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, circumstància que ha generat un increment notable de visitants que tots, sense excepció, visiten la Part Alt, lloc on es troben el 70% de les restes arqueològiques que es poden visitar. És, per tot el que s’ha dit, que aquest barri s’ha de trobar en perfectes condicions, ja que és una destinació turística de primer ordre.

L’Associació de Veïns de la Part Alta, en data 29 de desembre de 2006, va instar l’Ajuntament, com a organisme responsable, que per aquests valors esmentats i molts més, s’acollís a la Llei de Barris (Llei 2/2004, de 4 de juny) en la quarta convocatòria que s’obria per a les ciutats i pobles amb àrees velles i nuclis antics que necessitessin una atenció especial, com era el cas. La valoració de tots els treballs necessaris i programats per a la Part Alta es va concloure en uns 12 milions d’euros, dels quals la Generalitat aportaria el 50% i l’Ajuntament es comprometia amb l’altre 50%. Aquesta proposta va entusiasmar els veïns del barri, ja que amb ella es podria resoldre el dèficit d’equipaments que té, com ara un casal d’avis, ludoteca, biblioteca pública, centre d’entitats, centre cívic o altres serveis que s’especificaven en un document anomenat «Propostes que fa l’Associació de Veïns de la Part Alta perquè fossin incorporades el Pla Integral» (març de 2007), que s’estava redactant.

Així mateix, sota el títol «Quin model de Part Alta desitgem», s’obria a donar solució a la mobilitat dintre del barri: aparcaments de proximitat per donar servei a veïns i visitants; instar que s’aconseguís una unitat de criteri en la utilització d’elements en la pavimentació de carrers, dèficit d’equipaments, així com es denunciava el risc d’ensulsiada de moltes cases que notòriament resultaven inhabitables, també per la manca de condicions mínimes d’habitabilitat i salubritat.

També en aquelles dates de 2007 es feia palès la necessitat que l’Ajuntament engegués un registre municipal de solars sense edificar, i es reclamava poder aplicar el dret de tempteig i retracte per a l’adquisició d’edificis d’especial significat i altres, que per la seva situació estructural necessitada de consolidació o enderroc la propietat s’oferís a vendre’ls, en no poder fer front al seu cost. La realització material del pla ja tocava. Coincidia amb un canvi de govern de l’Ajuntament, i l’alcalde Sr. Ballesteros reconeixia els dèficits del barri i aportava per a la seva recuperació les inversions programades i el finançament a mitges amb la Generalitat. Cal reconèixer que fou tot un canvi de criteri, ja que poc abans era partidari de l’opció de Sant Salvador com a barri candidat a la quarta convocatòria de la Llei de Barris.

Fins aquí només bones paraules. Res de res. El Pla Integral de la Part Alta restava en la ignorància; no arrencava. Mentrestant, s’estava executant el Pla de Camp Clar amb un cost de més de disset milions aprovat anteriorment en la segona convocatòria. Es varen exhaurir els terminis i les pròrrogues sense que es fes res, sol urbanitzar uns carrers i poca cosa més. Es va invertir aproximadament la meitat de la inversió prevista, uns sis milions. Com escarni, i faltant a la paraula donada al barri, l’alcalde Ballesteros va fer públic la renúncia dels tres milions que restaven per invertir a la Part Alta (Diari de Tarragona de 9/12/2017).

Han passat més de tres anys d’aquests fets i estem igual o pitjor, mentre s’han enderrocat edificis pel seu mal estat com a conseqüència d’ensulsiades parcials.

Són visibles, en detriment d’aquest barri, els patis resultants de les ensulsiades i enderrocs patits per diversos habitatges que portaven anys deteriorant-se a la vista de tothom. Per sort, les ensulsiades totals o parcials hagudes fins ara no han ocasionat danys personals i, sempre, el consistori de torn ha manifestat el seu interès decidit de donar solució al problema, però fins ara no s’hi ha fet res. El nou consistori elegit en les darreres eleccions municipals, si tingués la voluntat d’abordar el problema, hauria d’acollir-se a la Llei d’Urbanisme de Catalunya, text consolidat, Llei 3/2012 de 22 de febrer, que estableix que en els planejaments urbanístics s’han de preservar els valors paisatgístics, patrimoni cultural i la identitat dels municipis, coses totes elles que són d’aplicació a la Part Alta.

D’acord amb l’esmentada Llei, si hi hagués la voluntat d’endreçar d’una vegada per totes el riquíssim patrimoni cultural que constitueix l’urbanisme d’aquesta part de la ciutat es podrien utilitzar els més de sis milions d’euros de les inversions previstes i no executades dels últims pressupostos municipals, on han de ser els tres milions compromesos com a inversió pendent a la Part Alta. Aquesta quantitat, afegint la que l’anterior consistori va renunciar, caldrà reclamar-la a la Generalitat per fer front a les necessitats que té el barri i que en conjunt sumaven els 12 milions d’euros aprovats pel Pla de Barris en la seva quarta convocatòria.

El passat 9 de març el Diari publicava un article amb el títol «L’Ajuntament passarà a controlar les inspeccions als edificis de la Part Alta», on es manifestava interès en trobar una solució al que fins aquí s’ha esmentat. De moment només son paraules, però que són benvingudes si es corresponen a una voluntat d’actuació immediata i amb el concurs imprescindible de la Generalitat.

Les inspeccions tècniques dels edificis hauran d’anar més enllà, arribant si fos el cas a la declaració d’estat de ruïna estructural o econòmica. Seria bo també que es constituís un consell amb assessors urbanístics d’acord amb l’article 8.2 de la LUC. Tot el que es proposa no tindria sentit si no s’hi incorporés les normes de caràcter obligatori que estableix el conseller del Departament de Territori i Sostenibilitat (normes de caràcter transitori a les que la Llei li atorga una validesa màxima de tres anys). La revisió del POUM en la que s’està treballant hauria d’incorporar tot allò que fa viable i resol el Planejament Urbanístic de la Part Alta, establint la redacció d’un Pla de millora urbana (article 70.2), si fóra imprescindible i allunyar-se de la redacció del Pla Especial, que només ha servit per retardar la solució per al barri.

La Part Alta també pateix de la càrrega de foc que les edificacions existents d’una gran antiguitat presenten per la seva estructura de bigues de fusta i entrebigats de canyís, elements molt sensibles al foc. Per això és imprescindible establir un pla de mobilitat per tot el barri d’ambulàncies i bombers, i una xarxa de boques d’incendi de provada eficàcia.

És d’assenyalar l’alt nivell de contaminació acústica que el veïnat ha de suportar. El mapa acústic de què disposa l’Ajuntament, assenyala que la plaça del Fòrum suporta punts de 74 decibels, i la plaça de la Font 80 decibels, totes dues entre les 21 i les 3 hores.

Tarragona no pot mantenir el seu barri emblemàtic, que és el vaixell insígnia de la ciutat, en aquest estat de deixadesa actual. El veïnat ho està esperant de fa molts anys i no podria entendre que aquest Consistori defugís les seves obligacions com a Administració competent més propera a la ciutadania.

Francesc Díez Ral: Expresident de l’Associació de Veïns de la Part Alta. Arquitecte tècnic jubilat i veí del carrer de la Nau, a la Part Alta. Va ser regidor del PSC entre 1991 i 1995.