Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Salvem-nos. Passat el dol toca espavilar

Decidir i fer. Zona catastròfica és poc, per a arrossaires, pescadors, restauradors i hotelers. És un cop baix perquè la gent de l’Ebre ja fa molts anys que avisa i que demana mesures que haurien pogut amortir aquest impacte

Xavier Graset

Whatsapp
Salvem-nos. Passat el dol toca espavilar

Salvem-nos. Passat el dol toca espavilar

Estem de dol. Dol públic per a les víctimes mortals del Glòria. La setmana passada ho estàvem per les que va provocar l’accident de l’empresa petroquímica IQOXE, i no fa tant ho estàvem per les de la riuada del Francolí a la Conca de Barberà. Tampoc ens queda massa lluny el dol per l’incendi del juliol a la Ribera d’Ebre que va generar una altra devastació terrible. 

Estem de dol permanent i ens hem de preguntar perquè passa, acceptant que la fatalitat existeix. Com ha existit sempre. I que després d’un temps en què la relació d’home i natura tenia una connexió divina: la gent pregava i feia processons ja fos per demanar que plogués com perquè deixés de fer-ho, la il·lustració i la raó van dur una altra relació en què l’home s’ha mostrat convençut que podia dominar la natura, que la podia fer creure.

I la natura desfermada ens recorda que som fràgils. Que ports d’última generació, fets amb l’enginyeria més avançada, no han resistit la persistència perllongada d’un fort onatge, que els rius s’han desbordat sense saber del tot en quin moment s’haurien d’haver deixat anar aigua dels pantans, com ha passat a Girona, que les vies de tren s’han quedat penjant en l’aire, com encara passa a les Garrigues. I que el Delta de l’Ebre ha patit un atac de mort, amb l’entrada d’aigua de mar en aquestes 3.000 hectàrees.

Zona catastròfica és poc, per a arrossaires, pescadors, restauradors, hotelers. És un cop baix perquè la gent de l’Ebre ja fa molts anys que avisa i que demana mesures que haurien pogut amortir aquest impacte. Ho diu la gent de l’Ebre, i ho diuen els científics que estudien la mar, els corrents, el clima, i el Delta mateix.

Europa s’ho hauria de mirar, perquè el que es reclama és com es pot fer per recuperar els sediments que necessita pel seu manteniment el Delta, i que queden atrapats als diferents embassaments que hi ha en el seu curs, a banda de l’aigua que marxa del seu cabal amb el minitransvasament. Dues mesures, amb petjada humana que tenen una incidència directa en l’evolució de la seva configuració. I tampoc costaria econòmicament tant transvasar aquests sediments, aquests llots que ara queden frenats pels embassaments. Si ho fem cada any per regenerar les platges, perquè no s’ha de poder fer amb els sediments que afermarien el Delta?

Hi ha urgències, perquè aquí hi ha vida, i activitat, perquè el Delta de l’Ebre és una de les nostres joies, com a paisatge, com a realitat, perquè és magnètic, el Delta t’atrapa i no et deixa anar, amb els canvis del color de l’arròs com canten els «Quicos», com a espai que manté la riquesa de la biodiversitat, per totes les aus i peixos que té, per la majestuositat del pas del riu, però sobretot per les seves persones, per la seva gent, aquesta és la riquesa principal.

Perquè no pot ser que la consciència de ser tantes vegades l’última prioritat del país en tantes matèries ho torni a ser ara. I em sembla que això ha anat canviant. Potser és des que hi ha drons i helicòpters que surten darrere de cada una d’aquestes desgràcies que ens han assolat aquesta setmana, i la imatge és terrible.

Passar a l’acció

No es pot abaixar la guàrdia, aquesta setmana que comença, amb l’avaluació dels danys, amb el recompte de les ferides que ha deixat aquest temporal, tocarà passar a l’acció. Decidir i fer, consultar la ciència, aplicar la raó i l’enginy i enginyeria, aplicar la tecnologia per pal·liar primer, per refer el que es pugui refer, i planificar el futur perquè no acabi sent un desastre irreversible. I no serà per experts.

A la Universitat Rovira i Virgili (URV) en tenim una pila, començant per Manola Brunet, una eminència mundial en matèria de canvi climàtic que estudia de fa anys, i que és preclara a l’hora de determinar què ens passa i què fem malament. De Glòria n’ha passat un ara, però en vindran més, i de manera més sovintejada, això no és una crisi, és una emergència i passat el dol toca espavilar. Salvem el Delta, salvem-nos tots plegats.

Xavier Graset dirigeix i presenta ‘Més24’ (TV3) i havia fet altres programes com ‘L’oracle’. Va començar a Ràdio Salou i va ser promotor de Canal Reus TV.

Temas

Comentarios

Lea También