Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Sanitat transparent

Els serveis sanitaris a Catalunya formen una administració moderna i capdavantera

Albert Gómez Sorribes

Whatsapp

Aquest passat mes de setembre la Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública (FADSP) ha tret un informe sobre la situació sanitària a les comunitats autònomes on sorprenentment situa a Catalunya en el 15è lloc, quan el model català és un dels més reconeguts a nivell estatal i internacional.

No obstant, les incoherències en la utilització dels indicadors fan que aquest document esdevingui un mal instrument on s’utilitzen indicadors d’estructura, i com a molt d’activitat, de forma agregada, sense citar quin és el nom del centre, en comptes d’analitzar críticament els resultats de la qualitat assistencial prestada pels diferents centres i serveis tal com pertoca a una administració moderna, transparent i alineada amb els països capdavanters d’Europa, com és la catalana, on sí que es poden fer comparacions d’aquests indicadors cosa que no passa amb la resta de comunitats.

En l’informe de la FADSP es presenten sobretot dades d’estructura com, per exemple, el nombre de TAC. La major realització de TAC vol dir que l’atenció és millor? Més activitat és millor? Des de Catalunya, s’ha impulsat el Projecte Essencial, conjuntament amb societats científiques, que justament destaca allò que hem de deixar de fer per afegir valor i qualitat a la pràctica clínica. Moltes de les recomanacions que s’han fet consisteixen en demanar que no es facin TAC i ressonàncies magnètiques en casos com: nens i nenes amb sinusitis sense complicacions, o en mal d’esquena, o en persones amb mal de cap sense patologia neurològica associada. Per cert, aquest projecte ha rebut el reconeixement de la comunitat científica internacional i serà l’eix del proper congrés sobre diagnòstic i sobretractament mèdic que es realitzarà a Barcelona, organitzat per la Universitat d’Oxford i l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS).

En contra del que diu l’informe de la FADSP, hem de tenir clar que Catalunya és la primera comunitat autònoma en fer transparents els resultats del sistema de salut, de forma nominalitzada centre a centre des del 2012, i posar-los en format de dades obertes, accessibles per tal que ho pugui consultar tota la ciutadania. Aquests informes donen resultats de qualitat i efectivitat assistencial tan importants com la mortalitat a 30 dies per infart agut de miocardi, fractures de coll de fèmur, insuficiència cardíaca, etc. En canvi, aquesta no és una pràctica comuna a la resta de comunitats autònomes, per tant fa impossible poder comparar aquests resultats de qualitat assistencial.

Alguns resultats que dóna la qualitat assistencial a Catalunya en base als paràmetres esmentats són: alta satisfacció i fidelitat dels usuaris; reducció del nombre d’hospitalitzacions mèdiques de més del 3% entre 2012 i 2014 (i superior al 6% des de 2009); el percentatge global d’intervencions de cirurgia major ambulatòria (CMA) ha augmentat del 52,4% l’any 2009 al 58,4% l’any 2014, amb una escassa variabilitat entre centres; el percentatge de mortalitat a 30 dies de l’alta hospitalària per les malalties seleccionades mostra una tendència a la baixa en el període 2011-2014; el percentatge de reingressos a 30 dies de l’alta hospitalària per malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) mostra una tendència a la baixa a partir de l’any 2012 i el de reingressos per insuficiència cardíaca crònica (ICC) ha disminuït lleugerament respecte a l’any 2009; i, reduccions significatives també en les taxes d’infeccions nosocomials, especialment de les bacterièmies de catèter venós.

D’altra banda, és important tenir en compte que els indicadors de resultats permeten al sistema sanitari català poder-se comparar amb la resta de països de la Unió Europea, tal com es mostra a l’informe publicat per l’AQuAS La salut de la població de Catalunya en el context europeu, on es poden veure els següents resultats: Catalunya encapçala, entre els països de la Unió Europea, l’esperança de vida en néixer i també ocupa una posició destacada en esperança de vida en bona salut; encapçala la classificació en millor percepció del seu estat de salut, després d’Irlanda; pel que fa a la mortalitat per malalties de l’aparell circulatori, càncer de mama, suïcidi i càncer de pulmó entre les dones és inferior a la d’altres països europeus; i té nivells baixos d’hospitalització per infart, malalties de l’aparell circulatori, diabetis i fractura de fèmur.

Pel que fa a les unitats de referència a l’Estat espanyol, on es concentren tots els casos de malalties complexes que necessiten cures molt especialitzades, el 30% se situen en hospitals catalans. Això ve acreditat mitjançant el Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud a través d’una auditoria clínica independent sobre la qualitat assistencial. Així doncs, pot pensar algú que la ‘comunitat autònoma número 15’ és la que té més centres de referència designats desprès de passar una auditoria d’històries clíniques de qualitat assistencial?

Una altra dada que acaba de qüestionar l’informe de la FADSP és l’excel·lència de la recerca realitzada a Catalunya. Algunes dades: el 50% dels fons de recerca europeus del programa Horitzó 2010 que arriben a Espanya es destinen a centres catalans, mitjançant fons competitius; i dels fons competitius que destina l’Estat espanyol a recerca biomèdica, el 35% van a centres catalans.

D’altra banda, la qualitat de la recerca es mesura pels articles publicats en revistes especialitzades i també pel nombre de vegades que altres investigadors citen aquests articles. A patir d’aquí tenim, segons el Mapa Bibliométrico espanyol, que els tres primers hospitals amb més producció científica són: Clínic, Vall d’Hebron i Sant Pau. I, segons la qualitat d’aquesta producció, els cinc primers són: Clínic, Vall d’Hebron i Sant Pau, a més de Bellvitge i Germans Trias i Pujol. Per cert, Catalunya dobla en producció científica d’alta qualitat a la segona comunitat de la classificació.

Algú pot seguir pensant que els centres i hospitals de ‘la comunitat autònoma número 15’ són aquells que atrauen més talent i més recursos competitius i tenen més producció científica i de més qualitat? I algú pot pensar que la recerca de qualitat es pot fer en hospitals que no tenen bons resultats assistencials? I tot, malgrat l’infrafinançament crònic respecte d’altres comunitats autònomes, com el País Basc que disposava el 2014 de 1548,34 euros/hab. i Navarra de 1467,10 euros/hab., mentre que Catalunya en tenia 1133 euro/hab.

En el seu conjunt, els serveis sanitaris a Catalunya formen una administració moderna, transparent, alineada amb els països capdavanters, amb els quals s’emmiralla, i presenten i analitzen críticament els resultats de la qualitat assistencial prestada pels diferents centres i serveis per poder créixer i millorar dia a dia.

Temas

  • TRIBUNA

Comentarios

Lea También